Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris treballadors públics. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris treballadors públics. Mostrar tots els missatges
dimecres, 1 d’abril del 2015
La paga extra dels treballadors públics
Hi ha molts treballadors públics que aquests dies se'n recorden del Govern. I se'n recorden perquè després de pregonar que es pagaria una part de la paga extra no pagada el 2012, veuen com a les seves nòmines apareix aquesta part de la paga més una deducció corresponent a la retallada del 5% del sou d'aquell any. I es dóna la situació que hi ha qui es queda a zero, és a dir, que la paga menys la deducció, li deixa la nòmina com sempre. Una alegria té la gent... I és que té bemolls la cosa. Els treuen la paga el 2012, així per la cara. El sou, rebaixat, així per la cara -el Tripartit, culpable també d'això-. I ara els tornen, sense interessos, uns diners als quals apliquen una retallada que converteix en simbòlic aquest ingrés d'endarreriments.
dijous, 14 de novembre del 2013
Montserrat Caballé i les cadenes
Llegeixo que Montserrat Caballé es va mostrar contrària a la independència de Catalunya en un acte a Saragossa. La soprano, de qui ha recordat Pilar Rahola que té la seu fiscal a Andorra -perquè és molt patriota això-, es queixa de la Via Catalana perquè les cadenes són per l'esclavitud, i fa bona la majoria silenciosa que defensava el PP el dia després de l'11 de setembre. Ho sento però, per molt que sigui la millor o una de les millors sopranos del segle XX -que a mi no m'ha acabat d'agradar mai-, no té el do de la infalibilitat i crec que s'equivoca. El sofisme no és bon company de viatge i ella el fa bo parlant dels 7 milions de catalans que no van fer la Via. Molt trist. Més trist és que els hooligans del PP en facin bandera.
Interessant article de Santiago Niño Becerra parlant dels treballadors públics. Ja ho va fer, per reflexionar de com han estat víctimes de les retallades. Algun cop havia vist estadístiques que mostraven com els treballadors en general havien perdut, amb els anys, poder adquisitiu, de forma important. Niño Becerra se centra aquest cop en els treballadors públics mostrant com en 33 anys els treballadors públics hauran perdut, en 33 anys, 151 punts de poder adquisitiu. En cap moment en aquests anys no han tingut un augment salarial superior a l'IPC. En canvi, se'ls tracta com privilegiats. Vergonyós.
El PSC continua amb el seu gir contra la consulta, pro-PSOE, amb un consell nacional extraordinari aquest diumenge. Els díscols hauran de parlar o callar per sempre... Per cert, no sé per què parlen de consell nacional si Navarro i companyia fan bo allò que l'única nació és l'espanyola.
Avui eldiario.es comenta que Aznar en altres temps era federalista. Sí, sí, igual que en el seu dia parlava d'ETA com Moviment d'Alliberament Nacional Basc, també va ser federalista. Era el 1983. Mireu-lo ara on és.
+ GNU FDL
Interessant article de Santiago Niño Becerra parlant dels treballadors públics. Ja ho va fer, per reflexionar de com han estat víctimes de les retallades. Algun cop havia vist estadístiques que mostraven com els treballadors en general havien perdut, amb els anys, poder adquisitiu, de forma important. Niño Becerra se centra aquest cop en els treballadors públics mostrant com en 33 anys els treballadors públics hauran perdut, en 33 anys, 151 punts de poder adquisitiu. En cap moment en aquests anys no han tingut un augment salarial superior a l'IPC. En canvi, se'ls tracta com privilegiats. Vergonyós.
El PSC continua amb el seu gir contra la consulta, pro-PSOE, amb un consell nacional extraordinari aquest diumenge. Els díscols hauran de parlar o callar per sempre... Per cert, no sé per què parlen de consell nacional si Navarro i companyia fan bo allò que l'única nació és l'espanyola.
Avui eldiario.es comenta que Aznar en altres temps era federalista. Sí, sí, igual que en el seu dia parlava d'ETA com Moviment d'Alliberament Nacional Basc, també va ser federalista. Era el 1983. Mireu-lo ara on és.
Etiquetes de comentaris:
cultura,
independència,
música,
política,
retallades,
treballadors públics,
Via Catalana
dimecres, 2 d’octubre del 2013
Duran no vol ser professor, que es cobra massa poc
Duran avui ens ha dit clarament que ell viu de la política, que de professió és polític. Ha estat al Matí de Catalunya Ràdio. Ha dit que ell no podria viure si deixava la política. Ha dit que no podria treballar de professor perquè els professors cobren poc i per a ell no n'hi hauria prou. Després que no s'estranyi si la gent li diu de tot. Ja no cal parlar del fet que està promovent el peix al cove, la desactivació del sentiment independentista, i alhora ho nega.
Miguel Ángel Rodríguez ens ha obsequiat amb un dels raonaments seus que tan agraden a determinats sectors. Ell rebaixaria el sou un 30% als funcionaris o n'eliminaria el 30%. Mentre ell va xuclar de la mamella de l'Administració segur que ni s'ho plantejava. Segur que aquests que volen eliminar el funcionariat després veurien bé tornar a cobrir els seus llocs de treball amb personal externalitzat. I hi haurà qui encara li riurà la gràcia, fins i tot gent treballadora.
Rajoy va venent al Japó que Espanya és un país de 50 milions d'habitants amb una alta renda per càpita. Són els brots verds a l'estil PP. Segur que la gent que ha perdut la casa o que les passa morades per passar cada més veu reflectida a la seva butxaca aquesta alta renda per càpita. Quina incompetència.
Fa gràcia. Israel desaira Madrid. Obriran el primer consolat a Europa i ho faran a Catalunya. Cridarà el ministre Margallo a l'ambaixador per estirar-li les orelles?
Miguel Ángel Rodríguez ens ha obsequiat amb un dels raonaments seus que tan agraden a determinats sectors. Ell rebaixaria el sou un 30% als funcionaris o n'eliminaria el 30%. Mentre ell va xuclar de la mamella de l'Administració segur que ni s'ho plantejava. Segur que aquests que volen eliminar el funcionariat després veurien bé tornar a cobrir els seus llocs de treball amb personal externalitzat. I hi haurà qui encara li riurà la gràcia, fins i tot gent treballadora.
Rajoy va venent al Japó que Espanya és un país de 50 milions d'habitants amb una alta renda per càpita. Són els brots verds a l'estil PP. Segur que la gent que ha perdut la casa o que les passa morades per passar cada més veu reflectida a la seva butxaca aquesta alta renda per càpita. Quina incompetència.
Fa gràcia. Israel desaira Madrid. Obriran el primer consolat a Europa i ho faran a Catalunya. Cridarà el ministre Margallo a l'ambaixador per estirar-li les orelles?
Etiquetes de comentaris:
Duran,
educació,
independència,
política,
Rajoy,
sou,
treballadors públics
dimecres, 13 de febrer del 2013
#Dimecersdecendra dació vs bous i noves #retallades als treballadors públics
Dimecres de cendra. Acaba el Carnestoltes i comença la Quaresma. A veure si tanta disbauxa política s'atura una mica també.
Ahir el PP ens va sorprendre aprovant la iniciativa legislativa popular (ILP) per la dació en pagament. Se li ajuntaven dues coses: que anaven a aprovar ILP per protegir els bous i que aquella tarda es coneixia el suïcidi d'una parella de jubilats que havien de ser desnonats. De fet, avui s'ha suïcidat un home també. El ritme per solucionar les coses és molt lent i es deixarà moltes persones desesperades pel camí. Lentitud és equivalent a manca de voluntat.
Ahir Toni Cantó (UPyD) va defensar la Fiesta Nacional citant paraules de Fernando Savater, de les quals es desprèn que els bous, els animals en general, no són persones i com tals no tenen dret a la llibertat ni dret a la vida. Potser es va confondre i en comptes de ser al Congrés dels Diputats es pensava que tornava a ser al plató de Siete Vidas.
Continuant a Madrid, avui llegia que el govern espanyol coneixia el compte de Bárcenas a Suïssa des de fa 3 mesos. Malgrat això el PP va continuar pagant-li fins el mes de desembre de 2012. Quan acabarem amb això de Bárcenas?
A Catalunya la cap de llista del PP ara vol un pacte contra la corrupció a Espanya. Coincideix ara que Sánchez-Camacho surt a les notícies arran de l'escolta que es va fer d'una conversa entre ella i l'ex-parella de Jordi Pujol fill. L'ama del restaurant on es van fer les escoltes afirma que allí no es va poder pas amagar cap micròfon. A la ràdio algú deia que algú de les dos persones de la conversa havia d'haver col·laborat. L'acusat de contractar l'agència de detectius, José Zaragoza, nega haver-la contractat per fer una escolta il·legal i anuncia mesures. La bola es fa grossa i tenim merder per a uns dies. I els diaris suposo que contents de vendre més.
Continuant a Catalunya la Generalitat vol eliminar una paga extra als treballadors públics aquest 2013, deixarà de cobrir 3000 places vacants i deixarà de contractar 10.000 interins. Pela este préssec. Retalla que retallaràs. Com ho faran? Ja ens assabentarem els propers dies, suposo.
A La Lira avui hem tingut una mala notícia. Ha mort lo sinyó Rafel, que tocava la tuba. Ja feia un temps que no tocava perquè anava molt atrotinat. Mentre va poder ell, com la gent gran acostuma a fer, sempre era al peu del canó, a l'assaig quan tocava. Jo el recordo quan era menut, esperant l'hora de l'assaig assegut a la porta de La Lira i arribava lo sinyó Rafel. Em passava la mà pel cap i deia "què fem xiquet!". Aquesta simpatia és lo que més recordo. Descansi en pau.
Ahir el PP ens va sorprendre aprovant la iniciativa legislativa popular (ILP) per la dació en pagament. Se li ajuntaven dues coses: que anaven a aprovar ILP per protegir els bous i que aquella tarda es coneixia el suïcidi d'una parella de jubilats que havien de ser desnonats. De fet, avui s'ha suïcidat un home també. El ritme per solucionar les coses és molt lent i es deixarà moltes persones desesperades pel camí. Lentitud és equivalent a manca de voluntat.
Ahir Toni Cantó (UPyD) va defensar la Fiesta Nacional citant paraules de Fernando Savater, de les quals es desprèn que els bous, els animals en general, no són persones i com tals no tenen dret a la llibertat ni dret a la vida. Potser es va confondre i en comptes de ser al Congrés dels Diputats es pensava que tornava a ser al plató de Siete Vidas.
Continuant a Madrid, avui llegia que el govern espanyol coneixia el compte de Bárcenas a Suïssa des de fa 3 mesos. Malgrat això el PP va continuar pagant-li fins el mes de desembre de 2012. Quan acabarem amb això de Bárcenas?
A Catalunya la cap de llista del PP ara vol un pacte contra la corrupció a Espanya. Coincideix ara que Sánchez-Camacho surt a les notícies arran de l'escolta que es va fer d'una conversa entre ella i l'ex-parella de Jordi Pujol fill. L'ama del restaurant on es van fer les escoltes afirma que allí no es va poder pas amagar cap micròfon. A la ràdio algú deia que algú de les dos persones de la conversa havia d'haver col·laborat. L'acusat de contractar l'agència de detectius, José Zaragoza, nega haver-la contractat per fer una escolta il·legal i anuncia mesures. La bola es fa grossa i tenim merder per a uns dies. I els diaris suposo que contents de vendre més.
Continuant a Catalunya la Generalitat vol eliminar una paga extra als treballadors públics aquest 2013, deixarà de cobrir 3000 places vacants i deixarà de contractar 10.000 interins. Pela este préssec. Retalla que retallaràs. Com ho faran? Ja ens assabentarem els propers dies, suposo.
A La Lira avui hem tingut una mala notícia. Ha mort lo sinyó Rafel, que tocava la tuba. Ja feia un temps que no tocava perquè anava molt atrotinat. Mentre va poder ell, com la gent gran acostuma a fer, sempre era al peu del canó, a l'assaig quan tocava. Jo el recordo quan era menut, esperant l'hora de l'assaig assegut a la porta de La Lira i arribava lo sinyó Rafel. Em passava la mà pel cap i deia "què fem xiquet!". Aquesta simpatia és lo que més recordo. Descansi en pau.
Etiquetes de comentaris:
bous,
corrupció,
desnonaments,
La Lira Ampostina,
retallades,
sou,
treballadors públics
divendres, 4 de gener del 2013
#Retallades als #funcionaris amb OK d'ERC i els #EUA amb boina
Ahir a la nit lleia que La Razón duia a la portada que el govern català es plantejava acomiadar 20.000 interins. Ho deia el diari Ara però, jo no veig a la portada del diari això. Sí que llegia avui que el govern català planteja reducció de sous dels treballadors públics per pal·liar la retallada de 4.000 milions d'euros que ha de fer per complir amb els objectius de dèficit marcats pel govern espanyol. Un cop més els treballadors públics pagaran els plats trencats. És igual si tens un sou de merda -perdoneu, va amb la indignació-, qui mana decidirà que cobres massa, i tocarà passar la tisora. Si al final costarà més diners anar a la feina que quedar-se a casa. Mentrestant, continuem tenint molts i molts polítics i càrrecs de confiança que per molt que els redueixin el sou continuaran tenint una diferència salarial considerablement més alta que no pas la majoria de treballadors afectats per les reduccions de sou. I la gran pregunta. Què en pensa ERC? Forma part dels acords amb CiU o se'n desdirà? Passa el camí a la independència per davant d'això? Que em perdonin però, no. Tan dolentes eren les retallades la passada legislatura com ho són ara.
The Economist compara la situació dels EUA amb Europa amb una portada que diu més o menys que Amèrica s'està tornant europea, a causa dels problemes comuns de la mala gestió dels seus polítics per solucionar els problemes econòmics. Allò que semblava patrimoni dels dirigents europeus, no acordar les actuacions fins el darrer moment i fer-ho sense cercar acords en benefici de l'euro, ara també esdevé patrimoni dels polítics dels EUA.
Curiós que Telefónica fitxi Rodrigo Rato com assessor, considerat el cinquè pitjor directiu per Bloomberg Business Week per la seva etapa a Bankia. Podem pensar en allò que s'han de valorar els fracassos de forma positiva a l'hora de fitxar una persona. També podem pensar en la seva agenda de contactes com un valor afegit a la qualificació de la seva gestió. No deixa de ser curiós.
Etiquetes de comentaris:
EUA,
Europa,
retallades,
treballadors públics
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

