Descansi en pau.
Avui també he pogut conversar una estona amb l'alcalde de la meva ciutat de forma distesa, cosa que agraeixo molt, perquè malgrat la distància ideològica -que segur que posant les coses obre la taula molts cops no és tanta, parlant en termes generals-, es poden intercanviar impressions lluny de la imatge de la política en general com un joc de retrets entre uns i altres.
Mentre Rajoy ha anat a Europa per veure com Angela Merkel aconseguia que la unió bancària fins el 2014 res de res, fent que el rescat dels bancs espanyols carregui més encara el deute públic, llegeixo que Islàndia, que va emprendre altres mesures davant la crisi, ha reduït l'atur de forma important i té una perspectiva de creixement positiva. Igualet que Espanya, oi?
A la mateixa cimera europea el primer ministre belga ha expressat la seva preocupació per l'augment de l'independentisme a Europa. No expressen la preocupació per com de malament estan gestionant-se les coses si no per l'independentisme. No serà pas perquè el primer ministre és unionista i no partidari de la separació entre flamencs i valons? Rajoy també s'ha expressat sobre la independència dient que ell pensa que és millor la tendència mundial, de mantenir-se units i no separats, perquè això garanteix benestar i bla, bla, bla. On és el benestar de la unitat d'Espanya? Són les conviccions de Rajoy, que ell voldria que fossin veritats absolutes.
Al País Valencià el govern retallarà 3000 treballadors de les empreses públiques existents. El país del totxo s'estreny el cinturó de debò però, és clar, no es pot acceptar la culpa de la cultura del totxo o s'estarien tirant pedres a la pròpia teulada.
I Rajoy continua sense demanar el rescat. Potser ho faci dilluns, un cop passades les eleccions gallegues. Ara toca carregar contra Catalunya i fer pensar que no cal cap rescat. Després ja veurem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada