dijous, 25 d’octubre del 2012

Empresaris independentistes i Espanya bimil·lenària #independència #crisi

Escric mentre Josep Cuní està entrevistant Artur Mas. Els caps de llista de les diferents formacions estan sortint cada dia a la televisió. Avui entrevista en prime time al President, entrevista que destaca per no ser la d'un cap de llista més si no la de qui governa ara el país.

No amagaré però, que veig molt i molt Artur Mas i Frances Homs a la premsa. Molt, moltíssim. D'una banda puc pensar que els mitjans els estan fent part de la campanya electoral per al 25N, tot i que també cal dir-ho, el pas fet pel President i les reaccions diàries des de Madrid i sectors unionistes de Catalunya, el posen en el punt de mira de l'actualitat diària. Per cert, ha admès que ell no estava per la independència fins ara.

Els mitjans encarreguen enquestes d'intenció de vot  i avui era El Periódico on es podia veure com CiU estaria a un pas de la majoria absoluta i, a diferència de fa uns dies, el PSC no perdia la segona posició al Parlament, amb la pujada d'ERC i ICV.

Els empresaris catalans de la petita i mitjana empresa associats a PIMEC serien en un 66,8% partidaris de la independència. Avui escoltava a la ràdio que la xifra augmenta si es tenen en compte els empresaris que exporten poc a Espanya i els que no, sent més partidaris els primers que els segons. Que el teixit empresarial comenci a mostrar-se no reticent a la independència és un pas.

Aquests no seran vists amb bons ulls per Alícia Sánchez Camacho. Se suma als dirigents del PP que interpreten la història de forma que se la fan venir bé. Ara resulta que la líder del PPC diu que Espanya té 2000 anys per dir que Catalunya fa molt temps que en forma part. Ridícul espantós, intel·lectualment inacceptable però, demagògia efectista.

Llegeixo un article de Carlos Elordi que parla d'un possible canvi de rumb a Europa que no passi pel rescat espanyol, rescat que Alemanya podria estar allargant per veure si arriben altres mesures que el fan evitable. Fins i tot es parla d'un rumor de la futura sortida d'Alemanya de l'euro, i no d'estats amb problemes com Grècia o Espanya.

La crisi, que provoca el desnonament de moltíssimes famílies quan no poden fer front a la seva hipoteca. Avui una notícia impactant, que hauria de remoure consciències. Un home que anava a ser desnonat se suïcida hores abans. Quantes vides i malalties han de carregar les consciències de certa gent, si és que en tenen?

La crisi no va ser impediment perquè el govern valencià gastés més de 800.000 euros en propaganda d'autobombo una setmana abans de demanar el rescat a Madrid. És el bon govern del PP. Si ho fan ells ben fet estarà però, ai l'as si ho fan els altres.

Artur Mas continua parlant. No l'he seguit gaire. El discurs me'l conec i no m'ha de convèncer de res. Una mica espès tot plegat.