El ministre Wert continua amb la seva croada per l'espanyolització dels alumnes catalans. Culpa els editors de llibres catalans d'adoctrinar, de dirigir ideològicament els alumnes. No puc refutar-lo, tot i que establir com regla que això passa al sistema educatiu català és agosarat. Així mateix, criticar l'adoctrinament català i veure amb bons ulls l'adoctrinament espanyol no és precisament una postura coherent. Ja ha passat amb Educació per a la ciutadania i la seva reforma adoctrinadora però, que per al PP no n'és pas.
Per cert, de Cospedal diu que Espanya estima molt Catalunya i els catalans. No es nota.
I la recentralització de l'Estat arribarà, potser, amb l'auditoria que encarrega el govern de Madrid per detectar duplicitats a l'Administració. Catalunya es queixa de les duplicitats en competències transferides però, ja veurem què passa amb aquestes competències quan el govern de Rajoy presenti les conclusions de l'auditoria.
Però, no només d'independència menjarem. Llegeixo una notícia sobre el filtre establert per la Generalitat per poder cobrar la Renda Mínima d'Inserció (RMI), que posa més difícils les coses i, com indica l'autor, pressuposa que tothom comet frau i precisa demostrar el contrari per atorgar aquesta ajuda. Una injustícia que no hauria de permetre's. A més de posar les coses més difícils rebutjant moltes més peticions d'ajuda, es denuncia el retard en el pagament d'una quantitat que necessiten molt les persones que l'esperen.
L'atur, allò que només era culpa de Zapatero, ha tornat a pujar. Espanya ja té poc més del 25% de població activa -1 de cada 4 persones!- a l'atur. Això contradiu els brots verds que el propi Rei d'Espanya veia aquesta setmana en un viatge a l'estranger, i fa dubtar dels brots verds que anunciava el ministre Montoro. Com recorda Jordi Sevilla, Rajoy deia que l'èxit de la política econòmica es mesurava amb l'evolució de l'atur., Aplicant el raonament, la política econòmica de Rajoy seria nefasta? El secretari d'Estat d'Economia diu que les dades positives d'atur -estancament, suposo- no arribaran fins la segona meitat del 2013. Els brots verds han durat menys que no li van durar a l'ex-ministra Salgado.
Ahir un home se suïcidava hores abans de ser desnonat. Avui un altre home s'ha tirat per la finestra quan anava a ser-ho també. Com poden viure aquells que condemnen tanta gent a la misèria i els aboquen a voler treure's la vida.
A Catalunya la pobresa infantil ha pujat 5 punts, fins el 23,8% en dos anys. Es preocupen pels efectes de la crisi sobre els crios? Tenen fills els amics de l'escanyament a la població? Segur que en tenen però, saben que ells no ho patiran, o això esperen.
Un xiquet de 7 anys que viu en un poblat de barraques a Madrid no podia anar a l'escola perquè no duia l'uniforme d'aquesta, una escola concertada. Primar l'uniforme -encara que la família no es pugui permetre comprar-lo- per sobre del seu dret a l'educació és inadmissible. Si a més el centre és religiós no m'explico, com cristià, que el centre pugui actuar així, sense donar un exemple de misericòrdia pels més desafavorits.
I acabo. Grècia com visió de futur, cap on no hauríem d'anar. La catàstrofe grega, negada i ignorada per Alemanya i altres, és evident i els casos particulars serveixen per il·lustrar-la. Llegeixo una referència al New York Times un article del qual comença amb el cas d'una dona a l'atur amb un tumor al pit des de fa un any i que, com que no té cobertura mèdica, el tumor se li ha fet de la mida d'una taronja i li ha travessat la pell. La professionalitat dels metges ha fet que hagi trobat atenció mèdica, malgrat que el sistema sanitari grec ha esdevingut, amb les imposicions del rescat, un sistema a l'americana, on si no tens feina, o et pagues una assegurança o no tens assistència. I cap aquí, amb tant de missatge sobre la sostenibilitat del sistema sanitari i la necessitat de fer-lo eficient, sembla que ens vulguin fer anar. So sad.
+ 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada