Diumenge Salvados va centrar-se en la influència alemanya en les reformes del govern espanyol. Destacable l'entrevista a Jürgen Donges, assessor del govern alemany. Destacable perquè parla de les reticències de la societat alemanya a rescatar països quan allí hi ha també retallades però, també perquè l'home pinta les coses com blanc o negre. O hi ha precarietat, que és la recepta alemanya per assolir els alts nivells d'ocupació que tenen, o hi ha atur sense diners. Sempre sobta que persones amb càrrecs tan important mostrin les situacions com blanques o negres, sense nivells de grisos, contra la cultura de fer front als reptes i cercar altres alternatives davant d'un problema. Resignació, és la postura. Resignació, en part, perquè l'home té la butxaca plena, la vida solucionada.
A Galícia el president de la Xunta fa uns dies presumia de gestionar bé els diners. Però, estan en campanya electoral. El País publica una notícia que diu que per reduir el dèficit de l'any 2010 es van desplaçar despeses a l'exercici 2011. No puc establir com d'escandalós és això però, sí que és cert que aquestes pràctiques permeten després que els governants treguin pit i diguin que ells gestionen millor que ningú.
He llegit que un treballador s'ha suïcidat després de 7 mesos sens cobrar. 10000 euros pendents de cobrar, va esgotar els estalvis i deixa dona i fills. Qui tingui la culpa del fatal desenllaç no hauria de tenir la consciència tranquil·la.
A Catalunya l'ex-conseller Baltasar i l'ex-regidora de l'Ajuntament de Barcelona, Imma Mayol, no tenen incompatibilitat per poder assessorar Agbar. Ara bé, qui va intentar transvasar el Segre, interconnectar l'Ebre amb Barcelona i qui va comprar tubs de transvasament que no van arribar mai a utilitzar-se, pot assessorar una companyia com Agbar? Així són les coses, depèn per a qui el passat no és ni bo ni dolent, només ha d'existir.
+ 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada