Avui un altre ministre ens ha il·lustrat amb les seves paraules. El ministre d'Afers exteriors ha comparat els nacionalismes amb el marxisme o el nazisme. El nacionalisme espanyol no compta perquè és patriotisme, no nacionalisme. Curiós raonament. Però, qui posen de ministres? Després de l'espanyolització anunciada per Wert, ara va aquest i qualifica de totalitaris aquells que pensen diferent quant a la seva pertinença a un país. Això sí que és ser totalitari. Quan dimitirà?
Els patriotes que governen Espanya, en boca de Soraya Sáenz de Santamaría, donen suport al referèndum que Londres ha acordat que celebri Escòcia, i aquí, emparant-se en la Constitució que ells canvien quan volen, diuen que les coses no són iguals. La por a la consulta és la por a la democràcia.
Ahir l'economista Jonathan Tepper a Singulars va explicar que una Catalunya independent és perfectament viable. Davant d'opinions així des de Madrid només s'escolta propaganda, ideologia, no arguments d'igual a igual.
A Catalunya, un 53% dels empresaris de la patronal Cecot estan a favor de la independència. Quan els empresaris comencen a canviar d'opinió sobre aquest tema és que alguna cosa canvia i de veritat. Serà així?
A Catalunya Ernest Maragall impulsa el nou Partit Català d'Europa, herència d'una iniciativa del seu germà Pasqual. No concorrerà a les eleccions però, el PSC ja té al davant un partit que li esgarraparà vots en el futur si no canvien les coses.
Patètic que hagin de ser diputats alemanys, entre ells del partit de la canceller Angela Merkel, polítics que siguin notícia per haver-se reunit amb representants d'organitzacions agrupades en el moviment 15M. A Espanya estigmatitzats, a Europa escoltats i sorpresos pels arguments aportats. Aquí preferim estratègies de la por, criminalitzar, futbol i bous. I olé.
Avui la cançó que enllaço és el "Temps era temps", de Joan Manuel Serrat, per allò de "la formación del Espíritu Nacional i els primers divendres de mes".
+ 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada