dissabte, 16 de juliol del 2011

La #crisi del deute, els diners de #Salut i el sou d'Arenas

Avui he llegit uns quants articles relacionats amb la crisi del deute que voldria compartir. Uns, de Carlos Carnicero, tractant les agències de qualificació de deute comparant-les amb acusats que jutgen persones innocents. Les agències contribueixen a la debacle econòmica i ara avisen dels riscos del deute dels estats. En un altre critica la reacció d'Alemanya amb la crisi per recórrer a tractar els països del sud de poc treballadors davant de la situació de Grècia o Portugal, i on remarca la privatització de les nostres vides perquè poc a poc les agències fan que els estats prenguin mesures dràstiques, rescatin bancs i elles guanyin diners gràcies a això. Finalment, es pregunta Carnicero en qui hem de creure si els mercats es mengen els governs. Alemanya intentant salvar-se ella mateixa i els governs sense reaccionar com cal per impedir la situació de pagar els plats trencats d'un joc especulatiu on no jugava la ciutadania. D'altra banda, un article a Música y vino explica de forma planera què són els Credit Default Swap, les assegurances d'impagament de les quals parlava l'altre dia i que amenacen amb una gran debacle econòmica en cas que comencin a caure Grècia i altres països en no poder pagar els seus deutes.

En el context de crisi Salut no deixa d'estar d'actualitat. El conseller del ram ha dit que el sistema de salut pública necessitarà més diners i que hauran de sortir de taxes i d'impostos. El seu problema és que el seu partit, com el PP, no és partidari de pujar impostos però, sense impostos és difícil donar bons serveis. El paradigma de país amb impostos baixos, Irlanda, ja veiem on està. Crec que la ciutadania pot entendre que augmentin els impostos si són justificats, evitant a més, retallades de serveis i posar a l'atur milers de persones.

Javier Arenas, candidat del PP per presidir la Junta d'Andalusia, hem sabut que és el polític que cobra més d'aquella autonomia, amb 178.179 euros bruts l'any. Com poden els partits exigir austeritat a la ciutadania i després tenir aquests ingressos els seus polítics? És la pregunta eterna contestada sempre amb sortides de tema.

Igual que la Sénia, la Roca del Vallès vol ser municipi turístic. Igual que amb la Sénia, es destaca que si això s'aconsegueix el complex comercial la Roca Village podria obrir els diumenges a partir del 2012. Evidentment que legalment els municipis demanen ser declarats turístics però, realment ho demanen perquè consideren que així han de ser reconeguts o ho demanen per beneficiar determinats sectors? Comporten més llocs de treballs aquestes declaracions de municipis turístics, redueixen l'impacte de la crisi? De moment, el sector del moble de la Sénia després de poder obrir en diumenge ha demanat un pla renove del moble.

I acabo. L'ambaixador d'Israel a Espanya marxa i titlla la societat espanyola d'antisemita per les crítiques que a Espanya es fan de les actuacions d'Israel a Palestina. S'hauria de preguntar però, si allò que està fent Israel a Palestina, si haver envaït un territori i haver-hi construït assentaments al llarg dels anys, si dificultar els mitjans per viure a la franja de Gaza, i altres notícies que ens avisen, no són per rebre crítiques. Criticar les actuacions d'Israel no és antisemitisme.



Creative Commons License + GNU FDL