divendres, 20 d’abril del 2012

No hi ha #diners, excepte a #Catalunya, que pot privatitzar #TV3 #crisi #retallades

No hi ha diners. Ho diu Rajoy. Quina notícia. Ja ho sabíem. O potser tantes emissions de deute es fan perquè sí? Però, ens ho diu perquè acceptem les retallades que se'ns imposen. I estic segur que de retallades tots en podem assumir però, sempre tenim algun exemple de no-retallada que ens indigna. El Triangle parla de la demanda que ha desarxivat el govern del PP per pagar una indemnització de 40 milions a l'empresa on treballava l'actual ministre de defensa per haver subscrit Espanya el tractat contra les bombes de dispersió. A banda, s'ha comprat armament per 4,1 milions d'euros. És normal, no, que hi hagi exemples que ens indignen?

Ahir Josep Cuní va entrevistar el conseller de Salut aprofitant l'anunci de les retallades per part del govern espanyol i ja sabent-se que el govern català mantindrà l'euro per recepta. Es va comentar que el conseller, a la reunió del Consell Interregional de de Salut va posar un exemple d'una altra mesura, que seria fer pagar pels àpats de les persones hospitalitzades. De fet, va fer una comparació amb Europa. Un es pregunta sempre per què només ens comparem amb Europa a l'hora de justificar obligacions i no per admetre més drets. Mai no veurem cap política comparant Espanya amb Europa amb sous, amb permisos de maternitat i paternitat, amb model econòmic,... Ara, a l'hora de pagar, què millor que comparar i dir que els altres països són més cars. També Cuní va parlar de l'abús que es fa dea la sanitat pública. Un abús que no he vist quantificat però, que d'alguna manera es pot quantificar de forma relativa i, per exemple, en el cas dels abusos amb medicaments, no serien comesos pels usuaris si no també per qui els prescriu. Però, a base de repetir que abusem fins i tot nosaltres ens ho creiem.

El ministeri de l'Interior vol que encadenar-se o agafar-se en una manifestació per no ser desallotjats per la policia, es consideri un atemptat a l'autoritat. La democràcia és així, hi ha qui pot aprovar canvis legislatius que comporten involucions democràtiques, i no passa res.

Llegeixo que el govern de Rajoy farà reformes relacionades amb les televisions autonòmiques, de forma que podran ser privatitzades i també seguint sent públiques però, mentre siguin públiques no podran tenir dèficit. I això posa en perill, per exemple, el model de TV3 actual, tot i que caldria veure què es pot reformar a la televisió pública catalana perquè fos més eficient. Ara bé, la televisió estatal podrà tenir dèficit -millor, perquè si no ja la veia privatitzada-, establint un greuge que afavoreix més el centralisme, una forma més fàcil d'eliminar els grans al cul que suposen les autonomies, algunes autonomies, a Madrid.

I ja que parlo de les televisions, aquests dies es parla de la possible destitució de Mònica Terribas al capdavant de TV3. Posicionaments a favor i en contra. A banda del molt bona professional que sigui, el seu càrrec, igual que el dels seus predecessors, és un càrrec posat a dit, i tal com es posa es treu. Malauradament tenim tota l'administració pública plena de directius posats a dit que canvien segons el color polític de qui governa. Els polítics no poden veure algú no afí dirigint coses però, tampoc no volen utilitzar els recursos humans que ja té l'Administració per fer molta de la feina i reduir els càrrecs a dit a la mínima expressió.

Help those suffering in the Horn of Africa