diumenge, 29 d’abril del 2012

La facilitat de trobar #feina i els 100 si #novullpagar #crisi

Resulta que el fill menor d'Esperanza Aguirre ha estat fitxat com assessor del ministeri d'Economia. Un càrrec designat sense cap mena de concurs, un càrrec de confiança, a dit. Al ministeri no hi ha prou gent preparada i el propi secretari d'estat d'Economia, de qui depèn, no té prou capacitat per fer la feina i necessita un altre càrrec de confiança, super preparat, molt més qua qualsevol funcionari del ministeri, i molt més que si s'hagués convocat un concurs-oposició per ocupar el lloc. Ja se sap que l'administració pública per a qui mana, hi ha cops que funciona com una empresa privada a l'hora de seleccionar el personal. Després però, no s'estan de criticar els càrrecs de confiança que posen els altres quan ells són a l'oposició.

Mentre uns tenen feina molt ben pagada i per ser qui són, altres no tenen feina. Entre la gent que no té feina hi ha més de 400.000 persones que han desistit de trobar-ne una. A més, ha augmentat el número de persones que té feina a temps parcial. Si s'aplica el criteri dels EUA a l'hora de calcular l'atur estructural, comptant les persones amb ocupació a temps parcial, l'atur estructural a Espanya se situaria en el 30%. Una barbaritat.

El Govern multarà amb 100 euros qui no pagui els peatges. I això no espanta la gent. Els que mai no han fet ni un pas per deixar de prorrogar les concessions de les autopistes, i que si governessin Espanya no ho farien tampoc amb les nuclears, es posen al costat de les concessionàries i no fan cap gest cap a la societat emprenyada. La veritat és que és molt arriscat exposar-se a multes de 100 euros, perquè si es van sumant pot sortir car però, ja va sent hora que es posi sobre la taula la injustícia entre els territoris amb autopistes de peatge i la resta que no en tenen, i també el fet que es vagin prorrogant concessions per allargar un negoci que s'hauria d'haver rendibilitzat amb el temps establert.

A França la campanya electoral fa que, d'una banda Sarkozy utilitzi Espanya per dir que si guanya Hollande la cosa anirà pitjor, i de l'altra ara surt un informe dels serveis secrets libis que diu que Gaddafi va finançar amb 50 milions d'euros la campanya electoral del 2007 de Sarkozy. No sé si se sabrà mai la veritat. Ara que, no m'estranyaria. Fins que els libis no es van aixecar contra Gaddafi, molts líders europeus eren els seus millors amics.

Help those suffering in the Horn of Africa