Mentrestant, Merkel no accepta que es posi en dubte la política d'austeritat que Alemanya imposa a la resta d'Europa, ajudada del servent Sarkozy, fent-li costat d'aquesta manera per a la segona volta de les eleccions franceses. Merkel té massa poder a Europa i no té autoritat moral si, com expliquen alguns experts, la banca alemanya s'ha lucrat i ha potenciat durant aquests anys els crèdits concedits perquè els països del sud d'Europa poguessin endeutar-se, poguessin viure, com es diu, per sobre de les seves possibilitats.
El Wall Street Journal avui parla de la situació econòmica espanyola i de com el govern espanyol penalitza les autonomies, com Catalunya, que no tenen una independència fiscal, com el País Basc, fent-les culpables del seu dèficit quan en realitat hi ha un desequilibri entre la riquesa que generen i el retorn en inversions que arriba des de l'Estat. Es parla de la inversió brutal en infraestructures no rendibles. I també parla de la mala còpia que Espanya ha fet de l'estat Francès, on les identitats nacionals s'han diluït dins de la nació francesa. Una mala còpia que només ha comportat problemes amb el pas dels segles.
Vull notar però, que en aquest article del WSJ el conseller d'economia apunta mesures que vol implantar, com fer pagar per les prescripcions de medicaments, pel menjar i per l'estada als hospitals. Les vol imaplantar a Catalunya però, no pot perquè el govern espanyol no està pel tema, de moment. De fet, el conseller de Salut parla d'implantar el copagament en les anàlisis clíniques i en els ingressos hospitalaris.
Divendres, dia de reformes, dia de Consell de Ministres. Avui ens han dit que l'any vinent es pujarà l'IVA i impostos especials. Fa no res, abans de les eleccions andaluses, que negaven la intenció de pujar l'IVA. I ja ho tenim aquí.
El govern espanyol, llegeixo a 20 minutos que de 16 lleis 15 les ha tramitat per la via del decret llei, és a dir, sense un pas previ pel Parlament, amb l'excusa de la crisi. El debat parlamentari, les esmenes prèvies, la millora d'un projecte, és important i el PP no ho permet, sabent que amb la seva majoria absoluta tirarà endavant allò que vulgui. Era però, el PP, el partit que a l'oposició criticava el cop de decret de Zapatero del 2010 i que criticava les retallades socials. Curiós.
El PP també ha estat el partit que ha presumit de fer-ho tot bé, millor que ningú, malgrat que les autonomies on ha governat no estan precisament per tirar coets. Un exemple, el País Valencià. Ho han fet tot tan bé que les retallades allí són notables. I amb les retallades arriben les polítiques ideològiques que es colen amb facilitat, com la privatització de la gestió dels hospitals públics valencians, a partir del 2013. Grans gestors els del PP. Avui a la Sexta fan un reportatge sobre la privatització de la sanitat pública i els interessos que hi al darrere. No sé si el podré veure però, crec que serà interessant.
Ah, Guardiola deixa el Barça. Un exemple d'educació i força de voluntat. Acaba una era d'èxits, unida a l'eliminació de la Champions i d'haver perdut de forma quasi segura la lliga. L'anestesiant per a la societat catalana ha desaparegut. La crisi serà més visible al carrer. Ara ja podem tornar a la realitat, suposo. I és que no és normal que la marxa d'un entrenador, a qui puc admirar per la seva vàlua, ocupi tant d'espai als mitjans.
+ 
1 comentari:
Desde hace tiempo tengo la impresión de que aquí de la recesión salen aquellos que se nieguen a ser gobernados desde fuera, cueste lo que cueste
saludos!
Raúl
www.maestrazgomagico.com
Publica un comentari a l'entrada