Dins del copagament s'inclouen també els productes ortoprotèsics i el transport sanitari no urgent, ja que es consideren dins de les prestacions suplementàries del sistema de salut pública. Que expliquin a qui necessita una pròtesi, ortesi, o una cadira de rodes, per exemple, que lo seu és un problema menor, com un luxe sanitari. Aquelles persones que hagin de desplaçar-se periòdicament al centre sanitari en taxi o ambulància perquè no poden fer-ho d'altra manera a causa de la seva dificultat de mobilitat o condició de salut, hauran de pagar, també perquè és un luxe.
En el decret del govern espanyol també s'estableix que els immigrants sense papers a partir del 31 d'agost es queden sense targeta sanitària i en general només seran atesos a urgències. A banda del problema de salut pública que s'apunta, suposarà tenir un sector de la població fora del sistema de salut, com afectarà això a les urgències dels centres?
Mentre per una banda ens retallen per altres no. Justícia i Pau publica un informe sobre la indústria militar espanyola. Indústria que no crea una riquesa i llocs de treball destacables, segons l'informe, i que s'emporta sucoses subvencions i crèdits públics. I després ens parlen d'austeritat i de sacrifici.
Per cert, tant que parla la patronal sobre els sous, sobre la moderació, des d'Europa ens diuen que els costos laborals a Espanya són dels més baixos entre els principals països de la zona euro. Ah, és clar, aquesta és la típica dada que qui governa obvia, perquè no interessa, i en canvi no obvia comparar els impostos que es paguen en altres països per justificar les retallades a casa nostra.
A Catalunya vivim preocupats pels diners que ens ha de donar Madrid, diners que a Madrid no es veuen obligats a enviar-nos. Retrets, amenaces, ... teatre. I també vivim preocupats -és un dir- pels peatges. Des de la setmana passada que hi ha un moviment contra els peatges amb gent que opta per no pagar. S'hi van sumar polítics de Solidaritat. No sé si tindrà gaire efecte però, soroll sí que se'n fa. Almenys se'n parla. Sobta però, que els càrrecs electes promoguin actuacions d'una legalitat dubtosa sense alertar de les conseqüències, que a segons qui li poden afectar molt. Després costa mantenir la coherència, recordant Montserrat Tura quan tocava el clàxon per l'alliberament de peatges, i la posterior postura ja al Govern.
Però, parlant de peatges, els diputats de Solidaritat han retornat el Teletac al Parlament i demanen que la resta de diputats ho facin, ja que no és normal que tenint unes dietes entre 21.000 i 30.000 euros per a desplaçaments, a sobre sigui el diner públic qui cobreixi el cost del servei de pagament de peatges.
A Catalunya vivim preocupats pels diners que ens ha de donar Madrid, diners que a Madrid no es veuen obligats a enviar-nos. Retrets, amenaces, ... teatre. I també vivim preocupats -és un dir- pels peatges. Des de la setmana passada que hi ha un moviment contra els peatges amb gent que opta per no pagar. S'hi van sumar polítics de Solidaritat. No sé si tindrà gaire efecte però, soroll sí que se'n fa. Almenys se'n parla. Sobta però, que els càrrecs electes promoguin actuacions d'una legalitat dubtosa sense alertar de les conseqüències, que a segons qui li poden afectar molt. Després costa mantenir la coherència, recordant Montserrat Tura quan tocava el clàxon per l'alliberament de peatges, i la posterior postura ja al Govern.
Però, parlant de peatges, els diputats de Solidaritat han retornat el Teletac al Parlament i demanen que la resta de diputats ho facin, ja que no és normal que tenint unes dietes entre 21.000 i 30.000 euros per a desplaçaments, a sobre sigui el diner públic qui cobreixi el cost del servei de pagament de peatges.
+ 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada