Espanya i Itàlia, la preocupació d'Europa. La prima de risc torna a pujar. Els interessos dels bons a 10 anys arriben al 6%. Catàstrofe. Pessimisme? Home, és lo que transmeten els mitjans.
Espanya ha trobat en el conflicte amb Argentina per la nacionalització d'YPF una via d'escapament perquè es parli d'altres coses, per exaltar el patriotisme. Crec però, que la societat no està per patriotisme d'aquest. Des del punt de vista espanyol la situació es pot veure com una agressió, encara que Repsol és una empresa privada, no és Espanya, i per molt que guanyi la nostra butxaca no ho veu reflectit. Només cal veure el preu del carburant. Des del punt de vista argentí potser no es veu tan malament que una YPF, que extreu una matèria primera tan valuosa com el petroli de territori argentí, pertanyi en un 51% al país. No vol dir que no pensi que hi ha una alta dosi de populisme per part del govern argentí però, ho entenc.
Sorpresa. O no. Un de cada quatre diputats catalans no s'informa diàriament. Fa gràcia però, que el diputat tipus, segons la informació, tingui un perfil de centre-dreta. Potser és normal pel nombre de diputats convergents al Parlament però, no deixa de sobtar que aquest sigui el diputat tipus. Per grps, els diputats de CiU tenen Francesc-Marc Àlvaro com opinador de capçalera, lector de La Vanguardia, oient de RAC1, espectador de TV3 i 8tv, i lector d'e-noticies. El grup Godó es veu confirmat com la font informativa i d'opinió de CiU. Cap novetat. Amb la resta de grups les sorpreses no són gaires tampoc. És trist que un diputat confessi seguir aquells que són del seu perfil ideològic. Podrien preocupar-se per fer una selecció variada i crear-se una opinió més plural, no?
+ 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada