El Confidencial publica una comparació entre com afectarà la reforma sanitària a uns i altres amb un cas particular. El ric Emilio Botín amb la reforma hauria de pagar un màxim de 60 euros al mes pels seus medicaments -si utilitzés la sanitat pública, que no ho sé- perquè tot i pagar el 60% del medicament hi ha un màxim mensual a partir del qual no es paga. En canvi, un pensionista hauria de pagar entre 8 i 18 euros al mes, en funció de la seva renda. La proporcionalitat no està clara. Malgrat això, com deia ahir, fent meu un comentari escoltat en una tertúlia, l'IRPF permet establir trams per tributar i no cal embolicar les coses amb la sanitat.
El proper 3 de maig se celebrarà la cimera del Banc Central Europeu (BCE) a Barcelona. Espanya suspendrà el tractat de Shengen i la capital del país es blindarà. Recordo una cimera a Barcelona amb tota la diagonal fortificada. Els que parlen tant de democràcia amb aquests actes demostren que la volen la democràcia però, lluny, que no faci soroll. A més d'això, ens podrien dir quants diners costarà la cimera. Suposo que al BCE no s'han plantejat passar-los factura com aquella notícia de fa unes setmanes relacionada amb el cobrament per la regulació del trànsit en activitats esportives per carretera.
Aquest matí a la ràdio feien una reflexió sobre la distància entre les informacions sobre Repsol-YPF i les opinions a les xarxes socials. És un fet que els mitjans, per uns motius o uns altres, no aprofundeixen com voldríem en les reflexions i alimenten sovint polèmiques que serveixen de cortina de fum per no parlar d'altres problemes. El cas d'YPF ho sembla, tal com ho recorda en un article Santiago Niño Becerra sobre l'expropiació d'YPF. En el mateix article remarca que el 17% d'accions d'inversors dels EUA no han estat expropiades. Els EUA s'han mostrat neutrals en el conflicte. Espanya és un estat amb problemes econòmics que el fan vulnerable. Presa fàcil. Repsol va demanar molt pocs diners per tancar el tema d'YPF, quan per les reaccions això sembla que sigui una gran pèrdua per a la companyia. És a dir, que l'opinió pública espanyola no té arguments suficients per opinar, més lluny de regir-se per les consignes patriòtiques de mitjans i partits. Ni més ni menys que com amb la polèmica reial.
+ 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada