Encara recordo de menut la Pasqua. Com que el menut era jo la meva missió només arribar a la garriga era jugar. Jugar amb la pilota, jugar amb l'arc i les fletxes, fets amb branca d'olivera i un cordill, pujar i baixar marges, amagar-me dins d'alguna olivera, pujar damunt d'alguna altra i d'un gran garrofer, esperant el dinar i, sobretot, les postres. Un que és llaminer. I de més gran, després de dinar, ganes intenses de pujar a Montsianell per finalitzar el dia més divertit de la Setmana Santa.
Ara que ho veig d'adult m'agrada recordar quan jo era el menut i m'agrada veure que ma filla, mons nebots, continuen gaudint d'aquest dia com ho feia jo, com ho fèiem els tres germans.
+ 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada