#TV3 en el punt de mira #joTV3 #retallades #crisi

L'anunci ahir de Francesc Homs de la reducció de pressupost a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals va ser notícia, acompanyada de les declaracions de la directoria de TV3, Mònica Terribas, qui va dir que s'hauria de renunciar al futbol en obert el 2012 i a reduir la producció, per acabar dient que el seu model de televisió no és el mateix que el del Govern. En Xavier Rius però, recordava que TV3 té contracte encara per emetre partits de lliga fins el juny, i amb la Champions fins el 2014. Em sembla a mi que li queda poc a Terribas al capdavant de TV3, malgrat que penso que és una professional excel·lent. Sembla que es volen reduir dos canals de la televisió pública catalana, i algú parla fins i tot de privatitzar el 33 en favor del grup Godó. La privatització, segons la notícia enllaçada, li aniria bé al grup per reforçar la cadena 8tv, que sembla que no acaba de reeixir. Increïble si és així. Més d'un a Twitter recorda com, mentre es retalla TV3 el Govern contracta publicitat per 2 milions euros al grup Godó. I és que per molt demagogues que siguin les comparacions, són inevitables quan es retalla d'un lloc i es posen diners en un altre. Vilaweb destaca les reaccions a la xarxa al voltant de les retallades a TV3. Reaccions que tenen també de protagonistes tertulians o persones relacionades amb els mitjans de comunicació catalans. El color polític dels tertulians evidencia la seva postura a favor o en contra de la mesura del Govern.

Ahir Ingacio Escolar apuntava 7 mesures que tindria el PP sobre la taula per fer front a la crisi. És per esborronar-se. Pujada d'impostos (carburants, tabac, alcohol,...). Veig bé que pugin els impostos sobre tabac i alcohol. Fins i tot sobre els carburants. Ara bé, mentre no hi hagi alternatives assumibles per la població, no tenim molts cops altre remei que moure'ns amb el nostre vehicle per anar a treballar. Recordo però, que el PP no ha volgut mai pujar impostos. També voldrien aplicar un tipus d'IVA únic, el màxim. Major recaptació, no sense protestes de professionals i de consumidors. Retallada del nombre d'interins i possible eliminació de pagues extres en aquells funcionaris que cobren més de 1000 euros. Facilitat per baixar sous en les negociacions empresarials. Múltiples copagaments, no només en sanitat. Enduriment de les condicions per poder accedir a la prestació per atur. I la creació d'un banc dolent que suposaria posar 60.000 milions d'euros, quan les retallades suposen 30.000 milions d'euros.

El PSC ha proposat que l'ex-president Montilla sigui senador per designació del Parlament en aquesta legislatura. Una altra forma de recol·locar polítics aquesta fórmula de designar senadors. Perden eleccions, es queden sense governar però, sempre poden ser senadors. I així, com algun ex-alcalde, s'eternitzen en el món de la política i no fan més que confirmar que molts entren en política per fer-ne un modus de vida i que no saben sortir-ne si no és quan es jubilen.

Vicenç Navarro reflexiona sobre el tsunami del PP amb la gran majoria absoluta del 20N. Hi reflexiona i també ho fa sobre el resultat de CiU. Posa sobre la taula, a més del percentatge de vots sobre el total de vots útils, la representació dels vots de PP i de CiU en relació al total del cens electoral. Amb aquestes dades la rotunditat de la victòria no és tal. Temps de descrèdit dels polítics que, gràcies al sistema, es beneficien de l'abstencionisme.

I acabo amb un video on l'europarlamentari britànic Nigel Farage critica l'actitud de la UE en la crisi, i es pregunta sobre la legitimitat de qui està prenent decisions, per exemple, en el cas d'imposar mesures als italians. Es pregunta sobre el poder alemany a Europa que decideix per la resta de països i vol establir les normes sense tenir en compte els ciutadans dels mateixos. I és que és prou insòlit que en una Europa que vol ser una unió entre dos, Merkel i Sarkozy (com cares visibles), es decideixin les mesures que cal adoptar.

+ GNU FDL