Llegeixo que 250 medicaments són més barats si es compren sense recepta que amb ella, a causa dels copagaments que han implantat el govern català i l'espanyol. Bona cagada. Ara bé, alguna cosa ha funcionat amb les reformes, cal dir-ho. Descobrir 150.000 persones mortes i quina targeta sanitària estava encara activa i en alguns casos s'havia utilitzat, o 800.000 titulars beneficiaris de la targeta sanitària que no estaven d'alta a la Seguretat Social, és una part positiva, encara que no justifica l'augment del cost del medicament per a les persones que el necessiten i per als jubilats i pensionistes.
60.000 persones han signat per reclamar que els diputats amb vivenda a Madrid no cobrin la dieta d'allotjament del congrés dels Diputats. No hauria de ser necessari reclamar-ho això si no que hauria de ser automàtic que algú que té una vivenda allí no pugui cobrar, com si hagués d'allotjar-se en un hotel.
Pilar Rahola parla sobre els diputats díscols que trenquen la disciplina de vot, referint-se a Ernest Maragall i a altres casos que recentment o no, han estat notícia. La unicefàlia és un tret característic de la política espanyola i catalana. Discrepar no està ben vist i et pot costar l'expulsió, com ha passat en alguns casos. Com comentàvem a Facebook sobre el tema, la docilitat permet que personatges mediocres s'eternitzin en el món de la política i no hagin de passar per l'esforç que qualsevol treballador ha de fer per obtenir una feina, mantenir-la o trobar-ne una de millor.
+ 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada