És notícia que Ernest Maragall hagi votat diferent que el PSC en la votació d'avui sobre el pacte fiscal. El vot particular és poc habitual, malgrat que estic segur que molts diputats més d'un cop votarien diferent del grup al qual pertanyen. De fet, haurien de pensar que el seu escó no pertany al partit si no que representen la població. Malauradament la disciplina de vot s'imposa. Així, semblen més aviat borreguets que van tots a una, com quan defensen arguments basats en l'argumentari polític dirigit per la cúpula del partit.
Notícia o no, avui s'ha aprovat una proposta de pacte fiscal. No s'entén que gent que viu a Catalunya no doni suport a la proposta, veient que aquí paguem més per molt, veient que les dades diuen que la balança entre aportacions a l'Estat i el retorn a Catalunya és negativa. No s'entén, si no és perquè els membres dels partits pensen en clau de partit i no de país -o autonomia simplement, per a alguns-. Cal portar-se bé i així la vida política serà llarga, si pot ser anant pujant esglaons en l'escala de poder? Per no parlar de la incoherència d'anar contra un concert econòmic a Catalunya i no voler perdre'l al País Basc.
Catalunya, al mateix temps que demana el pacte fiscal, està a punt de demanar el rescat a Espanya per poder tirar endavant. No li'n diuen rescat però, ja sabem tots què pensem, per molt d'eufemisme que s'utilitzi. Hi ha qui pensa que el pacte fiscal no és la solució i que l'espoli fiscal no és la causa de la situació de Catalunya. Avui però, el president Mas deia que amb la meitat del pacte fiscal aconseguiríem dèficit zero i encara sobrarien dinersm i s'evitarien les retallades.
Per cert, com cada dia, la prima de risc espanyol pels núvols. Dies de moviment diplomàtic, de reunions entre ministres europeus. I un cop més, Espanya fa el ridícul. Ahir el ministeri d'Exteriors publicava un comunicat en què s'afirmava que Espanya, França i Itàlia demanaven l'aplicació immediata dels acords del Consell Europeu. L'afirmació fou desmentida pels dos països, quedant el govern de Rajoy en evidència. Només falta que, a més de no dir la veritat als espanyols, vagin mentint als altres països europeus, dels quals s'espera l'ajuda.
I des de fora ens descriuen la situació de forma pura i dura. Libération a la portada de demà posa els colors de la bandera d'Espanya i s'hi llegeix en gran "Perduts". El New York Times apunta al mal remei de les medicines de la Troika envers la situació econòmica de Grècia. I cap allí que anem, sembla.
I des de fora ens descriuen la situació de forma pura i dura. Libération a la portada de demà posa els colors de la bandera d'Espanya i s'hi llegeix en gran "Perduts". El New York Times apunta al mal remei de les medicines de la Troika envers la situació econòmica de Grècia. I cap allí que anem, sembla.
Època de retallades i hi ha uns quants diputats, molts de PP i de PSOE, els quals tenen vivenda o vivendes a Madrid, i en canvi cobren manutenció per allotjament del Congrés dels Diputats. I a sobre són diners lliures d'impostos. No tenen la cara dura ni res. Pensen corregir l'anomalia o ho mantindran?
A la Comunidad de Madrid Esperanza Aguirre elimina la gratuïtat de la vacuna del pneumococ -de pagament a Catalunya-, afectant així a 76.000 criatures. Un es pregunta per què no és gratuïta a Catalunya però, sobretot, per què si, considerada important a Madrid, ara deixa de considerar-se'n i per això surt del calendari de vacunes del sistema de salut públic?
En Pere Genaró comentava que al setembre uns 3000 malalts de SIDA deixaran de rebre el tractament. Suposo que fa referència als immigrants, dels quals llegeixo que 2700 deixaran de rebre tractament a partir de l'1 de setembre. Perill de noves infeccions, perill per a les seves pròpies vides. Increïble.
+ 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada