diumenge, 22 de juliol del 2012

Preocupació per l'#incendiEmpordà i pel #rescat

Gran preocupació per l'incendi de l'Empordà, descontrolat, amb dues víctimes mortals que s'han llençat al mar. Crítiques a la ràdio i televisió públiques catalanes, que han començat un especial més tard que RAC1. L'incendi més perillós de la temporada a la frontera amb França. Tant de bo el vent s'aturi i ajudi a evitar una catàstrofe major.

Catàstrofe la que ens ve a sobre. Hi ha experts que apunten a un rescat total d'Espanya cada cop més probable. Credibilitat zero d'Espanya en tots els aspectes econòmics, gràcies en gran part per la trajectòria erràtica del govern de Rajoy. Mentrestant el PP continua amb la seva estratègia patriòtica i acusa forces obscures de no voler que Espanya surti del forat. Potser sí, potser jo també ho penso però, el PP acusa d'això els qui eren els seus amics quan volien fer fora Zapatero de la Moncloa, no? A més, no és propi d'un govern seriós xulejar de pressionar els altres o acusar tercers de conspirar contra ell.

I el rescat espanyol es pot veure potenciat per les autonomies que demanin ser intervingudes. Castella-la Manxa podria seguir el País Valencià. Múrcia també vol demanar el rescat. I en la línia del PP, CiU no vol parlar de rescat ni d'intervenció quan diu que Catalunya podria demanar l'ajuda econòmica de Madrid per poder tenir liquiditat. Eufemismes que ja no ens empassem. Catalunya podria ser intervinguda i a més ho demanaria el propi govern català, el de les línies vermelles. Xiquet, quin panorama!

Espanya rescatada, segons Santiago Niño Becerra, haurà de demanar diners fins i tot per anar al lavabo. Un panorama que el catedràtic de la Ramon Llull ja ha avisat al llarg dels darrers anys. Malauradament ningú no ha escoltat gent com ell i han preferit esperar situacions límit per reaccionar. I així ens trobem.

El web BreakingViews publica un article que explica que els directius de grans empreses espanyoles cobren molt més que els equivalents directius de grans empreses europees. Així César Alierta va cobrar el 2011 10,2 milions d'euros -un sou indecent- mentre que el president de France Telecom en va cobrar 1,6 i el de Deutsche Telekom en va cobrar 3,9. Són els més ben pagats després dels de Suïssa.