Protesta a Madrid a favor dels funcionaris, grans castigats per les retallades. Ja era hora. Fins ara només hi havia envejosos -esport nacional- que veien bé que castiguessin els treballadors públics, de qui es reien fa uns anys per ser uns pringats que cobraven poc.
Veig les notícies i un polític del PP alerta que anar darrere de les pancartes pot danyar la imatge exterior d'Espanya i, en conseqüència, perjudicar-ne l'economia. Oblida l'època en què els polítics del PP anaven darrere de pancartes. Sí, quan eren a l'oposició. Que la societat, inclosos sindicats, partits de l'oposició, i altres, protesti, és un dret democràtic. De fet, un govern que no executa el seu programa electoral si no un altre, dictat des de Brusel·les, si de veritat creu en la democràcia correria el risc de plantejar la pregunta al poble sobre si està d'acord en les mesures plantejades. No és el cas. Quan convé la democràcia és sagrada, la Constitució és sagrada però, quan no convé, aquesta moral es difumina.
A la tele també he vist que el 75% de frau en l'IVA el fan grans empreses i patrimonis. En canvi, amb la pujada de l'impost en forma de càstig -segons el ministre Montoro-, se'ns culpa a tothom del gruix de frau que correspon a altres. Quina poca vergonya. Que diguin clar que han fet càlculs de quan recaptaran i que per això el pugen.
Acabo. Una associació militar es queixa de les retallades i que se sumaran a les protestes ciutadanes. D'una banda m'alegro que els militars facin aquest pas però, de l'altra, és una cosa que fa por. Si els militars aixequen el to de les seves protestes no cal dir en quin penso que pot ser el camí de tot plegat.
+ 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada