dijous, 19 de juliol del 2012

#Nocallem encara que aprovin les #retallades

Dia de mobilitzacions. Milers de persones al carrer per protestar contra les retallades del govern espanyol. Cal protestar, cal alçar la veu, si realment creiem que aquestes polítiques castiguen qui no ha causat la crisi i beneficien qui menys s'ho mereix. Que probablement no serveixi de res perquè el govern espanyol no canviarà de parer, segur. Però, si no diem res serà pitjor. I qui no es queixi, si després s'aconsegueix alguna cosa, bé que voldrà també beneficiar-se'n.

A Madrid, marxa la gent cap al Congrés dels Diputats per demanar la dimissió del govern. Jo diria que el menyspreu al 15M ara ja no funcionarà. Caldrà veure però, quin serà el curs dels esdeveniments.

El professor de política  de la Universitat de Princeton, Carles Boix, diu a Vilaweb que amb el venciment dels bons patriòtics en uns mesos, el Govern haurà de moure fitxa i fer un pas en una direcció o l'altra, referint-se a l'independentisme. Però, també diu que no hi ha moviments que facin pensar que des de Catalunya hi hagi una reacció així enfront del maltractament de Madrid, amb unes restriccions que no s'adiuen amb les retallades ja implantades al país i l'esforç que s'ha de fer per mantenir els serveis públics depenents de la Generalitat.

El jutge del cas Palau imposa una fiança de 3,3 milions d'euros a CDC pel cas Palau. CiU i ERC s'uneixen per impedir que Artur Mas comparegui al Parlament per donar explicacions. D'una banda penso que una compareixença així contribueix al soroll polític, al qual estem tan acostumats. Però, de l'altra, per què ERC vota al costat de CiU per impedir una compareixença del President, per impedir un exercidi de transparència? Mal pas d'ERC.

El bloc Palinuro parla de l'estratègia de la por del ministre Montoro. Un ministre que es dedica a amenaçar autonomies i funcionaris de les conseqüències si no es fa allò que ell diu. Xuleria i amenaça. Sort que aquestos ens havien de treure del pou. Se li acut dir al ministre que els funcionaris han d'equiparar-se als treballadors de l'empresa privada, malgrat que han superat unes proves específiques per poder ser al seu lloc de treball, i que han de treballar més -per necessitar menys treballadors, bàsicament-. S'atreveix a dir que el sou dels funcionaris no surt dels seus impostos si no del de la resta de la gent, com si els treballadors públics no paguessin religiosament els seus impostos, com tothom. És increïble. A més, diu que malgrat treure'ls la paga extra de Nadal, no s'ha baixat el sou als funcionaris, per comparar-se amb la baixada del 5% que va implantar Zapatero. Més increïble encara.

Xavier Sala i Martín afirma, com potser pensem la majoria de gent, que les retallades de Rajoy són conseqüència de les condicions del rescat bancari. Sí, aquell fantàstic rescat que no era un rescat i que no comportaria condicions macroeconòmiques. Un govern de pandereta tenim.

El diari The New York Times escriu sobre l'aeroport de Castelló, l'aeroport que no duu enlloc, i l'avió d'alumini que s'hi ha instal·lat aquesta setmana formant part de l'estàtua homenatjant Carlos Fabra. Hem d'acudir a diaris estrangers per veure una crítica clara als deliris de grandesa de polítics del PP.

Vicenç Navarro escriu un article sobre l'èxit de l'economia alemanya, basat en l'explotació de la classe treballadora beneficiant les rendes de capital, i també afirma que Alemanya no és realment qui ajuda els països perifèrics i no aquests a Alemanya, ja que és cap a aquest país cap on hi ha grans fluxos de capital, i seran els bancs alemanys els grans beneficiats del rescat a la banca espanyola.

Help those suffering in the Horn of Africa