#política Els sous de senadors i diputats #crisi #maticatradio

Avui els webs del Senat i del Congrés espanyol han quedat fora de servei per l'alt nombre de visitants, ja que hi ha publicats els béns dels senadors i diputats, respectivament. Qui va ser membre del govern d'Aznar, Miguel Ángel Rodríguez, es queixa de la humiliació que per a ell suposa la publicació dels béns dels càrrecs electes. Allò que en altres països -on s'emmirallen els polítics quan convé- es diu transparència, aquí alguns ho veuen com humiliació. Potser no li agrada a Rodríguez que vegem com els polítics del PP tenen patrimonis de vàries vivendes, dipòsits i comptes corrents, com Rajoy o Sánchez Camacho però, és que també coneixem els dels polítics socialistes, com els de Rubalcaba, Salgado o Bono. De cara a la ciutadania aquest exercici de transparència mostra que hi ha diputats i senadors, els de més poder, que estan en un altre nivell quant a riquesa, alhora que són els que més parlen de mesures relacionades amb austeritat, contenció de salaris, etc. Segur que si aquesta evidència afectés només el PSOE el senyor Rodríguez hauria aplaudit la mesura.

Parlant de política espanyola, queda una possibilitat que la reforma de la Constitució aprovada pel Congrés i ratificada pel Senat, s'hagi de votar en referèndum. Segons llegeixo, Gaspar Llamazares diu que només li falten 3 signatures de diputats per aconseguir que així s'hagi de fer. Tant de bo ho aconsegueixi. Després de la velocitat amb què han canviat, sense consultar a la població, el text "sagrat" de l'estat espanyol, posar entrebancs perquè se surtin amb la seva no em sembla mala idea. Com es comenta per la xarxa, un text tan important com la Constitució s'ha reformat en un tres i no res, mentre que lleis de menor rang porten anys pendents de redactar-se o d'aprovar-se.

I ja que es parla de política i de crisi, avui el bloc Historia-Economía-Filosofía torna a escriure sobre els projectes en infraestructures a Espanya -sobretot l'AVE-. Després de comentar els nefastos projectes d'AVE, aeroports i tramvies que suposaven despeses importants i una amortització difícil dels costos, ara aporta més arguments relacionats amb la procedència europea dels fons amb què es paguen els projectes, amb la situació d'Espanya, que deixarà de ser un país receptor de diners europeus per ser un país aportador de diners -a causa de la incorporació dels països de l'Est-, i criticant que si bé el PP va engegar projectes faraònics d'infraestructures amb costos desorbitats, el PSOE en arribar al poder va augmentar els pressupostos d'infraestructures. Com diu, fins que ha petat tot, Espanya anava de país ric, malgrat anar tirant de crèdits i de diners dels fons europeus.

Acabo. Si ahir Manel Fuentes va estar totalment desencertat amb l'entrevista a Vivenç Navarro, avui en l'editorial del seu programa ha demanat disculpes per la seva actuació, cosa que l'honora. Tant de bo els mitjans, els professionals, fossin tan ràpids sempre a reconèixer els seus errors.

+ GNU FDL