dimecres, 28 de setembre del 2011

La #crisi al Debat de Política General #dpgencat

No segueixo gaire el Debat de Política General. Fa uns anys l'hauria seguit més, igual com em passa amb els debats anàlogs del Congrés dels Diputats. Bàsicament perquè per dir allò que volen dir els polítics donen moltes voltes i el discurs amaga les intencions. Malgrat això l'he seguit per la premsa i pel Twitter. I una cosa sembla clara. El discurs d'Artur Mas fa pensar en una flexibilització esbiaixada cap a la banda de la patronal del mercat de treball, en retallades i més retallades en els serveis públics, mentre ens parla de la necessitat de sacrifici. Quan hom sent parlar d'aquestes coses, quan sent parlar el conseller de Salut demanant sacrifici als metges -i no sóc metge-, quan sents que les residències de gent gran, discapacitats i col·lectius necessitats no cobraran de la Generalitat aquest mes -i potser el vinent-, penses en moltes coses que et fan ràbia.

Avui m'han passat un enllaç amb les remuneracions dels diputats al Parlament. 135 escons tenim. Qui m'ho ha passat m'explicava que una diputada tortosina pot cobrar més de 78.000 euros l'any entre el sou de diputada, els diners que li toquen pel desplaçament a Barcelona i ser portaveu d'una comissió, a la qual cosa se li poden sumar altres sous de càrrecs locals que exerceix -i desconec si els cobra-.  Qui m'ho ha enviat adjuntava una mostra del sou que cobren els residents de primer any, una mica més de 1300 euros, tenint en compte tot allò que han de fer. I se'ls vol reduir el sou, com en altres llocs de feina del sistema de salut pública. I altres continuen cobrant sous molt més alts que els administrats.

El bloc La Primavera de Praga també parla de la crisi a salut referint-se a la pèrdua, després de 20 anys, del metge de família a Paüls. I repassa els diners que gasta la Diputació en coses tan imprescindibles com 1 milió d'euros en el departament de premsa, 1 milió en protocol o 3.7 milions de la unitat de salut pública, podent invertir alguns d'aquests diners en ajudar els centres de l'ICS a tirar endavant.

Després la gent es manifesta, i amb raó. I és que encara ens manifestem poc. Haurà de passar-nos com a Grècia per enrabiar-nos de veritat.

Per cert, el broker del qual parlava ahir diu que només volia cridar l'atenció. Però, també és cert que a ningú no li han semblat esbojarrades les seves afirmacions, no?

Help those suffering in the Horn of Africa