A la Comunitat de Madrid l'educació pateix altres problemes, relacionats amb la crisi i les retallades, com ja comentava anteriorment. Avui llegeixo que Ana Botella critica el professorat per queixar-se, dient que els funcionaris de l'Ajuntament treballen més que ells, cosa que desmenteixen, ja que mentre els funcionaris municipals treballen 35 hores setmanals, la jornada del professorat és de 37,5 hores -i s'emporten els maldecaps a casa-. Un episodi més del menyspreu cap al professorat i cap al sistema educatiu públic. De fet, avui també he trobat uns vides amb la transcripció d'un acte on la consellera de cultura de la Comunitat de Madrid explica com s'han augmentat les places concertades i s'ha augmentat el sòl per a la implantació d'escoles concertades, presumint del seu increment i augurant un creixement futur. Només un 52% de l'educació és en centres públics. Deixant de banda la religió, apostar per l'educació privada no és propi d'un càrrec públic. I relacionat amb la religió, tot i que a mi com cristià ja m'aniria bé major oferta gratuïta educativa, no em sembla adequada aquesta excessiva sintonia, i menys amb organitzacions qualificades d'ultracatòliques.
La crisi ens porta avui més material de conversa. Via Menéame veig que Interviu publica un document sobre la crisi i sobre com els especuladors del Regne Unit i dels EUA guanyen diners apostant contra l'economia espanyola. Que cal aturar-los és evident. Com, és la incògnita, almenys per als que no som experts en la matèria. Carlos Carnicero planteja avui al seu bloc la pregunta sobre què cal més per defensar-nos dels mercats. I és que, com remarca, malgrat aquesta reforma constitucional que ens ha de solucionar tots els problemes de confiança cap als mercats, ahir va ser un dia negre per a les borses i la prima de risc espanyola es va tornar a enfilar. En el seu apunt parla d'Alemanya i del seu interès per salvar-se per sobre de tot, o de França, que treu pit però, que no està tan bé com sembla, i de la injustícia de titllar la gent del sud d'Europa de gossos quan aquí es treballa com arreu d'Europa.
Per acabar, polèmica al PSC. Llegia a l'ARA que l'ex-conseller Ernest Maragall afirmava que al PSC mai no és bon moment per fer canvis. Hi coincideixo perquè si realment es volguessin fer canvis, ja s'haurien començat a fer però, sembla que necessiten un nou fracàs electoral per acabar de decidir-se. O no. A més, Maragall havia dit que el PSC havia de deixar de ser invisible políticament a Madrid, cosa que avui l'ex-president Montilla li ha contestat, recomanant-li una lupa perquè vegi que el PSC sí que hi és visible. I és que, com ha dit Maragall, ja pot anar encarregant 7 milions de lupes. Hi coincideixo. El PSC a Madrid, excepte en comptades ocasions i, sobretot al Senat, és invisible. El PSC a Madrid esdevé PSOE i això és una evidència.
+ GNU FDL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada