L'#educació segons Aguirre, la #crisi i la fallida de Grècia, la llengua i #CiU, i els drets d'autor

Joan Coscubiela compara avui al seu compte de Twitter el menyspreu d'ahir d'Esperanza Aguirre envers els que protesten per les retallades en educació, amb el menyspreu del franquisme envers els que reclamaven llibertats. Mentre Aguirre parlava de sindicalistes, indignats i els de la cella -en al·lusió als actors i professionals de la cultura que donaven suport a Zapatero fa uns anys fent simulant amb el dit la cella del president del govern-, mentre que el franquisme parlava de rojos, massons, ganduls i malfactors. Una comparació molt encertada la de Coscubiela. Carlos Carnicero també parla avui del menyspreu d'Aguirre cap al professorat, desautoritzant-lo davant de la societat, i afavorint així una hipotètica i temuda privatització de l'ensenyament a la Comunitat de Madrid. Si en fan de mal els polítics quan volen! Però, el fan havent estat escollits per majoria absoluta, cosa que no entendré mai en el cas d'Aguirre.

Ahir llegíem que Grècia no tenia diners per pagar sous i pensions més enllà del mes d'octubre, cosa que va sacsejar les borses i perjudicar Espanya de retruc. Angela Merkel ho nega i diu que s'ha de treballar perquè Grècia no faci fallida i mantenir l'euro fort. Els experts però, ja fa temps que avisen de la fallida de Grècia i de les conseqüències nefastes per a l'economia europea. La pregunta és si és evitable o no. Sense ser expert en economia em pregunto si un país com Grècia que no té diners per al seu dia a dia -pagar sous, pensions, proveïdors,...- i a més ha de pagar el seu deute, cada cop més gran, pot aguantar per gaire temps?

D'altra banda avui Obama ha donat un toc d'atenció a Zapatero i companyia, que de tant en tant ens venen la situació com controlada i amb bones expectatives. El president dels EUA ha dit que Europa ha de tenir polítiques econòmiques coordinades -una unió més real- i que si hi ha problemes, després de Grècia són Espanya i Itàlia les grans preocupacions davant dels atacs del mercat. Com acostuma a passar, Santiago Niño Becerra afegeix més negror al panorama de la crisi al seu article a La Carta de la Bolsa. Critica l'entrada de països com Grècia i Espanya a l'euro en el moment en què ho van fer perquè la seva economia no estava preparada per entrar-hi. De fet planteja que en un futur es posarà sobre la taula la continuïtat dins de l'euro de països que siguin un llast per a la supervivència de la moneda única.

Una cosa fa gràcia -o pena-. CiU de Badalona amenaçava de presentar una moció de censura si l'alcalde es posicionava contra la llengua, contra la immersió lingüística. El PP de Badalona va votar en contra d'una moció a favor de la immersió i el president del grup de CiU diu que no presentaran cap moció de censura. Això és no complir l'amenaça, és mentir, és fer-se enrere i a sobre es vol justificar.

Ahir la Unió Europea va aprovar una extensió dels drets d'autor sobre les obres musicals de 20 anys més, fins els 70 anys. El Partit Pirata ha denunciat aquesta maniobra perquè afavoreix les grans productores i es produeix en un moment en què obres d'artistes com els Beatles estaven a punt de passar al domini públic. Sigui com sigui, és una mala notícia l'extensió d'un dret que crec que es permet explotar durant massa temps, sobretot quan qui ho explota són els hereus, sense haver creat l'obra.

+ GNU FDL