dimecres, 14 de setembre del 2011

#educació El sou dels professors, manipulació informativa, Catalunya en #crisi i intents de #transvasaments

El director d'El Mundo ahir al seu compte de Twitter destacava la notícia sobre l'informe de l'OCDE sobre Educació, fent incís en el sou del professorat. Segons la notícia, el professorat espanyol guanya entre 35.000 i 57.000 euros anuals, per sobre de la mitjana de l'OCDE i de la UE. El titular no destaca que un professor a Espanya fa més hores lectives que la mitjana de l'OCDE. Així mateix, el sou del qual es parla al titular a mi no em quadra. No sé d'on surt el rang entre 35.000 i 57.000 euros, ja que em consta, si no calculo malament, que un un professor de secundària no arriba als 35.000 euros bruts anuals, i ja no diguem un professor tècnic de formació professional o un mestre -vegeu les taules de retribució al web del Departament d'Ensenyament-. L'informe de l'OCDE es pot constaules de retribució al web del Departament d'Ensenyamentultar al seu web [PDF] i allí apareixen altres xifres a la pàgina 479. El salari per a un mestre que comença és de poc més de 29.000 euros -bruts-, mentre que el d'un professor de secundària és inicialment de poc més de 33.000 euros. Així mateix, en el rang de sous el valor més alt se situa en quasi 47.000 euros per a un professor de secundària amb el màxim d'increments per anys treballats. Les xifres d'El Mundo s'agafen de la pàgina 480, on els salaris es mostren aplicant una conversió utilitzant PPP (paritat de poder adquisitiu), és a dir, establint globalment a quant equivaldria el salari. Ara bé, si El Mundo utilitza això per comparar el salari del professorat també ho ha de fer per comparar altres salaris. De tota manera em sembla una manipulació de la informació.

El Confidencial, també destacat pel seu biaix cap a la dreta, destaca que els professors espanyols treballen menys que els seus homòlegs europeus, donant poca importància al fet que imparteixen més hores de classe i destacant que el còmput total -teòric- és menor. I dic teòric perquè el còmput total no es pot saber del cert perquè la feina que un s'enduu a casa no es calcula.

A l'altre costat ideològic Carlos Carnicero també utilitza l'informe de l'OCDE per atacar Esperanza Aguirre, referint-se a les hores de classe i a la jornada laboral.

L'estadística es presta molt a interpretar-la segons a un li convé, sobretot quan es tracta de guerra política i hi ha unes eleccions a tocar.


Quant a manipulació, avui a la xarxa es parlava d'una imatge d'una manifestació abertzale publicada també pel  diari El Mundo, on la pancarta de capçalera quedava enquadrada de forma que quedaven les lletres ETA aïllades de la resta de paraula. El director del diari no accepta que es digui que és una manipulació de la notícia si no que diu que reflecteix la realitat del País Basc. La fal·làcia és fàcil d'utilitzar.


En el context de la crisi, Catalunya ha vist rebaixada la qualificació del seu deute per l'agència Fitch. Un alt funcionari del FMI diu que Espanya i Itàlia necessiten ajuda internacional a més de les reformes internes per evitar un futur més negre. Mentrestant Europa intenta escapar del daltabaix amb la proposta dels eurobons, tot i que, encara que beneficiaran països com Itàlia o Espanya, avisa que no són la panacea. La pregunta és si el mercat d'inversions veurà amb bons ulls els eurobons o els qualificarà negativament. Els entesos diuen que s'estan prenent mesures que intenten una fugida endavant però, que no emprenen els canvis de model que calen per recuperar-se de la crisi. Funcionaran els eurobons?

A casa nostra el ple de l'Ajuntament de Tortosa ha rebutjat aquesta setmana la petició d'aigua de l'Ebre des de Castelló. Em pregunto si es presentarà una moció semblant a Amposta i si també acabarà sent aprovada. Si és així, com hauran canviat les coses des de fa 10 anys en què CiU es posicionava a favor dels transvasaments, sempre amb alguna excusa preparada. Mentrestant, la diputació de Castelló també ha aprovat una moció reclamant un transvasament de l'aigua de l'Ebre, coincidint amb la resolució judicial que insta el govern a pronunciar-se sobre la petició d'aigua a Castelló. És comprensible que, com que el govern espanyol no ha optat per acabar amb les polítiques de transvasaments de forma clara, encara vegem intents de dur-ne a terme. És comprensible que si s'escolta unes peticions d'aigua altres diguin que ells també volen ser escoltats.

Help those suffering in the Horn of Africa