dimecres, 21 de setembre del 2011

#crisi L'auditoria de la Generalitat i les delegacions territorials

Que el dèficit de la Generalitat era important, només entrar a la plaça Sant Jaume el govern actual ja es deia. Els balls de xifres ens han acompanyat durant mesos per acabar amb les xifres que va proporcionar ahir el conseller d'Economia. Un dèficit de més de 8.000 milions d'euros, un 4,2% del PIB català. L'auditoria va ser encarregada a Deloitte fa uns mesos, per quasi 900.000 euros. Una xifra important i, com aquest matí escoltava a la tertúlia del Matí de Catalunya Ràdio, el dia abans es va presentar l'informe de la Intervenció Generalitat de l'Estat que donava els mateixos resultats -variant una dècima-. Em pregunto si és necessari fer auditories externes quan hi ha organismes que es pressuposa fiables que ja ho fan. Però, això no treu que els resultats siguin molt negatius, malgrat que els partits del tripartit posen en dubte que el dèficit sigui més elevat si no que apunten a diferents formes de comptabilitzar-lo. Deloitte recomana al govern replantejar-se la seva presència territorial, entre altres. Això pot voler dir moltes coses si s'acaba fent cas de les recomanacions i es materialitzen. Eliminació de serveis territorials, de forma parcial o completa? Adéu a les vegueries definitivament?

En el context de la crisi la Generalitat es planteja treure competències dels municipis més petits en comptes de fer com Itàlia que ha eliminat municipis obligant-los a fusionar-se entre ells. És normal que no tots els municipis tinguin les mateixes competències, entre altres coses perquè la seva capacitat no és la mateixa. Ara bé, si ara els municipis ja assumeixen coses que no són de la seva competència, amb el canvi, depenent de quines competències s'eliminin, no continuaran havent de donar la cara? Al cap i a la fi són l'administració més propera al ciutadà.

Amb la crisi Amposta i Tortosa tenen 5.000 pisos sense vendre dels 7.000 que hi ha a les Terres de l'Ebre. Una evidència d'anys de construcció sense mesura, a l'empara de l'aparent bonança econòmica, ara destapats per les dificultats per vendre i per comprar. Els que negaven la bombolla ja fa temps que no la poden negar.

Sobta que Esperanza Aguirre parli de moralitat per justificar les retallades en educació. On és l'obligació moral de fer aquestes retallades en educació o en salut? De fet, si tan bé governen les autonomies del PP, comés que Madrid necessita fer retallades? I no ho dic per fer demagògia, ho dic perquè l'argument contrari l'utilitzen els del PP per atacar les que governen altres partits -PSOE-.

Acabo. Via Menéame veig que Grècia després de la IIa Guerra Mundial va perdonar a Alemanya -forçosament- l'equivalent actual de 70.000 milions d'euros. Una nota històrica que qualsevol grec emprenyat podria aprofitar per emprenyar-se encara més.

Help those suffering in the Horn of Africa