#crisi Els sindicats i la patronal per la reforma laboral, mentre Albiol i Anglada lluiten pel protagonisme

La patronal vol que el seu president no afluixi en una reforma laboral que ja se'ns presenta com encarada a l'acord. El contingut d'aquesta reforma els mitjans no el presenten de forma gens crítica. Via Menéame llegeixo un apunt del bloc Laboro on exposa els diferents punts de la nova reforma laboral. I són altament preocupants. Quan acabi el període de validesa d'un conveni no es mantindrà vàlid aquest si no que es deixarà d'aplicar (interpreto que els treballadors es regiran per l'Estatut dels treballadors). És a dir que, els convenis es negociaran a la baixa sota perill de no arribar en un acord i quedar-se el sector sense conveni. Es podrà "degradar" un treballador fent-li desenvolupar tasques de categories inferiors i se'l podrà traslladar sense impediments. Es podrà baixar el sou dels treballadors sense problemes. I posant tothom al mateix sac, es posarà complicat posar-se malalt. Si això s'aprova els sindicats tenen un exemple més del seu descrèdit. Ah, Telefònica, tenint beneficis, vol acomiadar 8500 treballadors. Mentre els directius de la multinacional sense problemes de diners.

Si no fos trist seria còmic el titular de l'ARA sobre l'alcaldable pel PP de Badalona, Xavier García Albiol i el líder de PxC, Josep Anglada. El diari diu al titular que els dos es disputen el títol del més xenòfob. I això em sembla a mi. De fet ahir Anglada va ser a El Secret de Catalunya Ràdio en una tertúlia sobre el paper de la immigració en aquests passades eleccions. Sobta que en ple segle XXI i després de conèixer la història recent, encara quallin i no es desemmascarin partits i propostes que van en contra del sistema democràtic, en contra del respecte pels altres, en contra de la moral cristiana que els que es postulen després reivindiquen. El discurs de PxC fa por i té lògica que qualli en la situació actual. Ara bé, poc que se'n recordaven els votants de PxC quan podien rebutjar feines poc remunerades, tenien els crèdits que volien, etc. Aleshores ja els anava bé que els immigrants vinguessin a fer les feines que no ens agradaven. Els immigrants, que no van fer més que venir a un país que Aznar ja es va preocupar de vendre a l'exterior amb allò de "España va bien". Ara, com explica l'ARA, a Andalusia, per exemple, hi hi ha 10.000 subsaharians malvivint als boscos perquè l'Europa ideal que se'ls va vendre no existeix. Els immigrants, que són de primer i de segona, perquè PxC i companyia distingeixen clarament quin tipus d'immigrants no volen. És perillós generalitzar sobre col·lectius i la història ens ho ha demostrat. De fet, encara no entenc com a Amposta PxC va poder repartir publicitat on deia que no volien immigració legal ni il·legal, ni cívica ni incívica, i no hagi hagut cap reacció.

Acabo amb la notícia del dia, almenys als principals mitjans de comunicació. Carme Chacón abandona la cursa de les primàries del PSOE per ser la candidata a les properes eleccions estatals. El partit que presumia de primàries enfront el PP quan van elegir candidat Tomás Gómez a Madrid, ara s'alegra de no tenir dos candidats (de moments) i no haver de fer-les. Les lliçons de democràcia d'aleshores se les haurien d'aplicar. I tot per mantenir Zapatero al poder fins el març del 2012, com si encara esperessin poder guanyar les eleccions aleshores.

+ GNU FDL