No ve al cas però, avui parlàvem de quant costen les visites al metge, d'allò que volen que sapiguem quan anem a la sanitat pública, per tal que en fem un bon ús. Recordo ja fa uns anys que això ja es va fer i sorties del metge amb un recordatori de quan hauria costat la prova si l'hagués hagut de pagar. D'entrada, el raonament simplista ens diu que és bo que la gent ho sàpiga per conscienciar-se. Però, si hi donem voltes, podem començar a fer-nos preguntes. Això de conscienciar-se, sobretot en proves a especialistes, li toca a l'usuari o a qui l'ha derivat a l'especialista. Podríem recordar els copagaments addicionals dels medicaments, prescrits per professionals però, que s'apliquen perquè els governants consideren que la gent malbarata medicaments, fins i tot els malalts crònics o de llarga durada. Una altra pregunta i, demanant permís per a la demagògia. Si els polítics volen que sapiguem quan costa l'atenció sanitària que rebem, necessàriament, i en un exercici de transparència, ens haurien de dir quan costen les inauguracions d'infraestructures -amb tot allò que les acompanya-, quan costa cada campanya publicitària institucional, etc. I que aquesta informació acompanyi l'acte, campanya o lo que sigui, no que haguem de cercar-ho a posteriori. Seria lògic?
I parlant de salut, com començava, un article d'eldiario.es parlant de com el govern espanyol accelera el camí de tornada a la societat de la beneficència, igual que vol que passi el govern holandès. L'estat del benestar es desmunta amb l'excusa de la crisi i es ven la idea que com que no hi ha diners hem de sacrificar-nos i començar a pagar pels serveis públics. I a més, ens diuen que els serveis gestionats per l'Administració són ineficients -els gestors però, no són acomiadats, si realment són ineficients-, per passar a externalitzar-los, a privatitzar els serveis. Finalment, es confia en les ONG i la solidaritat l'ajuda a qui menys recursos té. I això, xiquets, segons tinc entès és lo que ocorre als EUA. Som imbècils si permetem que això passi davant dels nostres ulls.
I parlant de salut, com començava, un article d'eldiario.es parlant de com el govern espanyol accelera el camí de tornada a la societat de la beneficència, igual que vol que passi el govern holandès. L'estat del benestar es desmunta amb l'excusa de la crisi i es ven la idea que com que no hi ha diners hem de sacrificar-nos i començar a pagar pels serveis públics. I a més, ens diuen que els serveis gestionats per l'Administració són ineficients -els gestors però, no són acomiadats, si realment són ineficients-, per passar a externalitzar-los, a privatitzar els serveis. Finalment, es confia en les ONG i la solidaritat l'ajuda a qui menys recursos té. I això, xiquets, segons tinc entès és lo que ocorre als EUA. Som imbècils si permetem que això passi davant dels nostres ulls.
+ GNU FDL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada