Bulling de P3, Viva España contra Companys, Europa atura el Sareb i volen patentar l'estelada

Ahir llegia una notícia que deia que un xiquet de 3 anys havia estat apallissat per 2 companys de classe. La mare ho ha denunciat. La criatura hauria patit un tall al llavi i altres cops. És preocupant que una notícia així s'equipari als mitjans com un cas de bulling quan probablement sembla més una baralla entre criatures que encara estan aprenent, les quals sí que és cert, haurien d'haver estat vigilades pels professionals del centre. Qui tenim fills podem posar-nos les mans al cap perquè passi una cosa així però, reflexionem i veurem que potser la notícia ho pinta des d'una òptica que no hauria de ser.

Ahir, aniversari de l'afusellament de Lluís Companys, Alfred Bosch demanava al Congrés dels Diputats que es fes un minut de silenci. Des dels bancs del PP es va sentir algun "Viva España". Els demòcrates aplaudeixen l'afusellament per raons polítiques de qui va ser el president de la Generalitat, aplaudeixen d'alguna manera els anys de dictadura, de persecució dels perdedors, assassinant-los, purgant-los, provocant el seu exili. I aquests es diuen demòcrates? Encara he de veure algú del PP demanant perdó per aquests crits que contraposen Espanya al record d'una de les tantes víctimes del franquisme. Joan Tardà diu en una entrevista arran de la querella contra l'estat espanyol per crims contra la humanitat, a Argentina, reflexiona que si Espanya reconegués la nul·litat del judici a Companys, estaria reconeixent que el franquisme, la llei d'Amnistia del 1977, no tenen cap legitimitat. I és que Espanya és un cas per estudiar, un estat on, com reflexiona Tardà, els assassins, els partíceps de la dictadura, han fet una llei on perdonen les víctimes per garantir-se la continuïtat en el sistema.

Avui el tribunal d'Estrasburg ens donava una alegria. S'havia de fer un desallotjament d'un bloc de pisos ocupats a Salt per famílies desnonades. Un bloc propietat del banc dolent, el Sareb, un bloc de pisos buits. Des d'Europa aturen el procés i d'alguna manera fan un toc d'atenció a Espanya. El tribunal d'Estrasburg ho ha aturat. Sembla demagògia però, és cert que no s'entén que un banc dolent, pagat amb els diners dels espanyols, tingui la cara dura de desallotjar persones desnonades que no han tingut la sort de ser rescatades quan no han pogut fer front als seus deutes.

Hi ha un empresari que ha inscrit diversos dissenys de l'estelada a l'oficina de patents i marques. D'entrada m'ha estranyat escoltar això a la ràdio. Ja han sortit però, respostes per dir que no es pot patentar l'estelada perquè no compleix els requeriments, en aquest cas per ser disseny industrial. La Razón ha fet d'això una gran notícia. Periodistes patètics que persegueixen el titular anticatalà abans d'informar-se d'això. Parlant de banderes, es fa broma amb un cas del País Valencià. L'Ajuntament de Gandia vol desmantellar una escultura perquè diu que el seu autor va voler amagar-hi la bandera catalana. L'anticatalanisme arriba a extrems de ridícul. Com que la bandera catalana, l'aragones, la valenciana, i tantes altres, són tan diferents...

I acabo. L'Ajuntament de Barcelona no ha acceptat un cartell anunciant el World Press Photo que tenia el torero Juan José Padilla com protagonista. De vegades hi han decisions que no s'entenen, que no s'entén la innecessària polèmica que creen. Al cap i a la fi és art i el seu autor té dret de decidir què vol expressar.

---

+ GNU FDL