Dues notícies importants a Europa. França i Grècia.
Ahir el socialista François Hollande va guanyar les eleccions presidencials a França. Com deien les enquestes, Sarkozy es va quedar sense repetir com president i ara uns esperen, esperem, que Hollande faci de contrapès a la política d'austeritat de Merkel, i altres auguren una catàstrofe per futures polítiques populistes i de despesa pública exagerada d'Hollande. A casa nostra els socialistes s'ho han pres com una victòria pròpia, quan es evident que a França ha guanyat justament qui no governava, com va passar a Espanya, com va passar a Grècia, com va passar a Portugal, com sembla que pot passar a Alemanya. Alguns es pensen que s'albira el final de la travessa del desert del PSC. Com si la política a Espanya i a França fossin iguals.
Ahir a Grècia els dos principals partits polítics van patir una debacle electoral, de forma que ni sumant escons no arriben a majoria absoluta. A més, l'extrema esquerra i, sobretot, els neonazis, han aconseguit un èxit de vots. Els partits extremistes guanyen terreny en un país que ha estat asfixiat per les polítiques d'austeritat europees. Un exemple de com poden anar les coses en altres països amb problemes o a la resta d'Europa? Una tendència perillosíssima que s'hauria d'impedir que evolucionés. Estaran a l'alçada els líders europeus?
Rajoy estudia ajudar Bankia, dirigida fins avui per l'ex-ministre Rato, amb entre 7.000 i 10.000 milions d'euros, la mateixa quantitat que retalla el govern espanyol en sanitat i educació. Bankia des de que va nèixer ha estat en el punt de mira de les crítiques dels experts en el tema. Sempre hi haurà diner públic per mantenir-la. I justament apareix aquesta notícia després que ahir Salvados parlés de la banca i els seus problemes, analitzant com es va gestionar la crisi bancària a Islàndia. Com recorda Ignacio Escolar, el mateix Rajoy el novembre del 2011 deia que no donaria ni un euro de diner públic a la banca. En aquestes alçades, qui es creu cap promesa de Rajoy, si el PP s'ha dedicat a adoptar mesures contràries als seus posicionaments abans d'arribar al govern?
Al País Basc l'acord de conveniència entre PP i PSE arriba al final. Llegeixo que el PP ja el dóna per acabat per esgotament del govern. Tacticisme evident per provocar eleccions anticipades. Tant de bo els surti malament la jugada.
Llegeixo a La Via Augusta que aquest any les Festes Majors d'Amposta seran més curtes i que també hi haurà menys dies de bous. Un rumor que fa un temps que se sentia pel poble. Jo pensava que l'Ajuntament sempre tenia superàvit i que tot anava com oli en un llum. Com destaca l'apunt, els bous, que sempre ens venien que eren barats i que s'ho pagaven les penyes, no s'escapen de les retallades. Serà que tan barats no són. El meu pensament en sentir el rumor coincideix amb el final de l'apunt. I és que recordo de menut com a les Festes de 1986 les carrosses es van endarrerir perquè els toreros del poble van fer una asseguda al carrer per protestar perquè no tenien més dies de bous. Em pregunto si això passarà ara. De fet em pregunto i dubto que si les eleccions municipals haguessin estat l'any vinent o aquest, s'haguessin tret dies de bous a Amposta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada