Credibilitat zero la dels polítics que perden les formes i sembla que estiguin en una baralla de carrer, per no qualificar-ho d'una altra manera. Veure el president d'Extremadura dir-li en català a l'alcalde de Barcelona que si té collons que li digui a la cara que l'AVE a Extremadura és una catàstrofe, és trist. La nota còmica és l'accent que quan ho diu, que ha fet que es popularitzin a Twitter les etiquetes #sitencujong i #sitencuyong. Però, no deixa de ser trist. Després de dir allò que va dir, i de ser apludit pels palmeros de torn, després de reflexionar hauria de marxar cap a casa. Cap representant electe, cap governant no pot donar aquest mal exemple.
Exemple el de Rajoy fent allò que abans de guanyar les eleccions va dir que no faria. Com es coneixia ahir, ara està disposat a salvar bancs, a destinar-hi diner públic. Es diu que és millor que se salvin els bancs que no que es deixin caura, per la debacle que comportaria però, també és lògic indignar-se quan els diners públics destinar poden igualar o superar de llarg la retallada en educació i sanitat que ha imposat el govern de Rajoy. El rescat de Bankia i la dimissió de Rodrigo Rato són notícia. Rato va recomanar que el seu successor fos José Ignacio Goirizigolzarri, qui llegeixo que va deixar el BBVA amb una indemnització de gairebé 70 milions d'euros, en plena crisi.
La minista de Treball diu que es controlaran més les baixes laborals de menys de 15 dies. Bé que s'ha de controlar l'absentisme injustificat però, les baixes laborals es pressuposen justificades, i al darrere hi ha la signatura d'un professional de la medicina. Què ens diu la ministra, que els metges fan malament la seva feina o que els treballadors són, per definició, uns aprofitats del sistema? No s'escandalitza ningú per això?
20 minutos diu que Espanya baixa esglaons entre els països on és millor ser mare. L'esperança de vida de la mare i del fill d'una banda, i la consideració per part de l'Estat cap a les mares són elements de judici. Com recordo de vegades, sovint els polítics es recorden d'Europa quan han de comparar els impostos, les pèrdues de drets laborals, amb els d'Espanya. Mai però, no comparen altres factors, com els beneficis socials, com ara la baixa per maternitat. Aquí 16 setmanes segur que als empresaris els sembla una barbaritat. En països com Anglaterra o Dinamarca 52 setmanes. Com es menja aquesta diferència tan gran?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada