Malgrat això, hi ha qui no farà vaga, i això cal respectar-ho.
Respectar però, no vol dir compartir. I no vol dir compartir alguns argumentaris que podem escoltar als mitjans, a càrrec de tertulians que es flagel·len per ser pobres assalariats privats/autònoms, com si no anés amb ells. Perquè normalment els tertulians aquests, a més de tenir un color polític definit, no pateixen pas per arribar a final de mes, o almenys vista la seva intensa activitat tertuliana afegida a la seva feina, no haurien de patir.
Aquest matí a RAC 1 escoltava com deien que la reforma laboral era necessària i associava la situació anterior amb la pèrdua de llocs de treball. Però, s'obviava que durant l'augment exagerat del mercat immobiliari, quan la gent preferia treballar a l'obra i no estudiar, s'estava potenciant un model econòmic basat en una indústria sense valor afegit, dèbil davant l'esclat de la bombolla. Es va potenciar, i penso que amb la reforma laboral es continua potenciant, un mercat laboral orientat a treballs de baixa especialització, que permet sous menys baixos, i ara major rotació, en comptes de potenciar un model industrial basat en la innovació, en el valor afegit. Es parla molt de l'empreneduria però, no tant en el canvi de model. De fet, ahir encara havíem de llegir que els constructors volen més obres, disfressant-les de necessitats per pagar el manteniment de les carreteres estatals.
El bloc Laboro publica avui unes quantes dades sobre la vaga, sobre si et treuran diners, si has d'avisar amb anticipació, etc. Molt interessant, com altres apunts que s'hi poden llegir. Vivenç Navarro també parla de la vaga i dels motius per anar demà a la vaga.
I Mentrestant Mario Monti diu que la crisi a l'eurozona ja arriba al final.
+ 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada