#11M El record dels morts i la #reformalaboral

Un any mes l'11 de març és una data per recordar les víctimes mortals del 2004 a Madrid. Des d'aleshores que els mitjans afins al PP o a les ideologies de dretes han seguit el seu particular judici dels atemptats i han mantingut la incertesa sobre els fets. Encara avui es parla del tema, de la conspiració. Des d'aleshores també, víctimes de la matança, com la presidenta de l'associació de víctimes de l'11-M, Pilar Manjón, s'han vist acusades d'afinitat amb els socialistes per no tenir un posicionament radical i intransigent com altres víctimes, encapçalades per l'associació de víctimes del terrorisme (AVT). I és que a Espanya hi ha víctimes de primera i de segona per al PP i la dreta en general. Les de segona, les que no segueixen els seus posicionaments. Las de primera, les que ho fan i, si pot ser, mostren simpatia pel PP.

Avui ha coincidit l'aniversari dels atemptats amb la mobilització al carrer contra la reforma laboral del PP, preludi de la vaga general del 29 de març. Milers de persones arreu han sortit al carrer per mostrar el rebuig per la reforma. Reforma que Rajoy no crec que modifiqui.

Ahir a la nit a Tele 5 el programa El gran debate va ser dedicat a la reforma laboral. Va ser un programa amb un grau de mala educació dels tertulians elevat. L'argumentació d'uns tallada amb massa freqüència pels altres, per no deixar que exposessin les seves tesis. Un mal debat, en part per culpa del moderador. Els sindicats van ser uns dels criticats per la part favorable a la reforma. I no és que els sindicats no tinguin res per ser criticats, perquè han estat força callats amb els anys del PSOE, i les seves estructures haurien de reformar-se. Penso molts cops que els sindicats són com la rereguarda dels partits, allí on van a parar els que voldrien ser regidors o diputats i no ho aconsegueixen ni a la de tres, o on van a parar molts que cerquen una forma de treure's hores de feina de damunt amb l'excusa de la feina sindical. Però, per aquests que fan això la resta de sindicalistes que fan feina de veritat no es poden veure desacreditats. Va ser interessant que al públic sortís una dona a favor de la reforma laboral, exposant el cas del seu fill sense feina malgrat tenir una enginyeria. La dona va presentar-se com apolítica i va carregar contra els contraris a la reforma, i més tard va resultar que tenia color polític i de veritat, del PP.  El problema dels testimonis personals a la tele és que sembla que els mitjans no sempre investiguen prou sobre la veracitat dels mateixos i, els partits aprofiten per influir en l'audiència quan els convé.

+ GNU FDL