Si ja és prou rebutjable i indignant que hi hagi qui pugui contractar una assegurança sobre la fallida de tercers (d'un país) sense ser per cobrir el pagament d'un deute contret amb ell, avui llegia una cas igual o més indignant.
Segons La Verdad el Deutsche Bank té un producte que ve a ser una inversió apostant quan es morirà una persona gran. És a dir, mentre la persona viu l'entitat bancària surt guanyant, i quan mor qui contracta aquesta mena d'assegurança, és qua guanya diners. Una assegurança de vida però, lligada a una altra persona, no a la pròpia. D'una ètica nul·la, un tipus d'inversions que haurien d'estar prohibides. Imaginem per un moment que l'inversor s'assabenta de qui és la persona amb qui va associada la inversió, persona que si mor li serà beneficiós. A banda de la manca d'ètica les possibles conseqüències poden ser nefastes. I a sobre el producte té èxit!
Parlant de bancs, llegeixo que
el Santander, BBVA i CaixaBank necessitaran uns 6000 milions d'euros per complir la nova normativa del govern i cobrir també les pèrdues dels actius immobiliaris. Botín, president del Santander,
perdonat per tenir ell i la seva família diners no declarats a Suïssa, i que
no se n'està de dir al govern què ha de fer, demana diners per complir? Vinga va!
+ GNU FDL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada