#crisi Merkel i Sarkozy enfonsen Europa, el dia després dels fets de l'#IESLluisVives i l'espanyolitat de #Catalunya

El diari The New York Times publica un editorial sobre la situació de l'economia europea arran de les mesures d'austeritat imposades per Merkel i Sarkozy. L'editorial pregunta per què Merkel i Sarkozy s'entossudeixen a negar que s'han equivocat. Explica com exemple que Portugal, malgrat les importants retallades que se li han imposat, malgrat tanta austeritat, ha vist com ha augmentat la seva recessió i el dèficit respecte del PIB. Si Europa no admet que l'austeritat no és el camí per solucionar el problema del deute, cada cop més difícil de pagar per països com Grècia, Portugal, Itàlia o Espanya, el futur és negre, molt negre. I això haurà estat gràcies als dirigents alemany i francès però, també a la resta de dirigents europeus que simplement han abaixat el cap i s'han sotmès a les seves imposicions.

Vivim en temps de crisi i si recordem, acabat d'arribar al càrrec el ministre d'Interior avisava que si hi havia desordres públics per la crisi, no se n'estaria d'aplicar la mà dura. No sé si en té relació però, els fets d'ahir a València per les protestes d'estudiants de l'institut Lluís Vives, menors d'edat, semblen respondre al tarannà dels dirigents, atemorits que la societat a la qual representen els digui que no està d'acord amb allò que fan. Llegeixo la carta d'una mare d'una menor queixant-se de l'actuació policial cap als menors manifestant-se pacíficament i també de les afirmacions de la directori del propi institut que negava que els estudiants detinguts fossin del seu centre, quan sí que ho eren. Serà afí al PP la directora? El New York Times, com diu Vilaweb, s'ha fet ressò de l'actuació policial a València. També Vilaweb explica que la diputada de Compromís, Mònica Oltra, va ser agredida amb puntades de peu per un agent quan es manifestaven ahir els estudiants davant de la comissaria. Tot plegat vergonyós en una democràcia.

Parlant de policia, els mossos d'esquadra es van manifestar ahir a Amposta per protestar contra les retallades que pateixen i les condicions de treball que tenen. I és que les retallades ens afecten a tots i, si qui ha de vetllar per la seguretat de la població, no té garanties, com volem que facin bé la seva feina?

Retallades, com deia ahir, que patiran els treballadors públics amb un 3% menys de sou anual aplicat sobre la nòmina de juny. Explica l'ARA que un treballador que cobra 30.000 euros -un sou gens elevat, malgrat que poca gent hi arriba- el mes de juny cobrarà 900 euros menys. Quina barra. Després de veure el document de 8 al dia sobre els diners que cobren els directius de TMB, tenim prou indicis que hi ha més organismes públics amb sous desorbitats per als seus directius, que no es toquen i que haurien de ser els primers de revisar-se. Per demanar sacrificis a uns, primer cal fer net, primer cal assegurar que els grans desequilibris s'han eliminat. Però, quan vius de la política no et planteges aquestes coses, suposo, i tens assumit que tot és retallable menys el teu sou.

Ai, Alicia Sánchez-Camacho! Presumeix primer de responsabilitat garantint que s'aprovin els pressupostos catalans. Li tira per cada a Duran que ell no és decisiu a Madrid, mentre que ella sí que ho és a Catalunya. I ara al congrés del PP a Sevilla ha dit que defensarà l'espanyolitat de Catalunya. Així que el sobiranisme de façana de Mas es quedarà en això, en façana, i el pacte fiscal d'alguna manera ens voldran convèncer que de moment no toca, o potser m'equivoco i el govern català convocarà eleccions anticipades per poder defensar-lo amb més força. Deixeu-me dubtar-ho.

+ GNU FDL