En el context de reforma laboral i peticions de l'empresariat, la contenció dels salaris ha estat sempre un element de discussió. Llegeixo que a Espanya durant el 2011 els salaris han baixat un 2%, mentre que els rendiments empresarials han crescut. Les xifres, doncs, parlen per elles mateixes.
Relacionat amb la baixada de salaris que alguns demanen per a millorar l'economia, llegeixo un article a ATTAC que dubta de l'opinió que baixar-los millori la competitivitat d'Espanya. Explica que un informe de la societat francesa NATIXIS diu que no ha hagut cap problema de costos salarials que expliqui el dèficit exterior d'Espanya, i apunta a una producció massa orientada a la demanda interna i no a l'externa.
Parlant de baixada de salaris, la Generalitat anuncia que retallarà el sou brut anual dels treballadors públics en un 3% aquest any (s'ha d'acumular al 5% del tripartit), i que aplicarà la retallada en la paga del mes de juny, de forma que els treballadors públics es quedaran sense paga extra. Segur que el Govern dirà que ells ja s'han baixat el sou i que els alts càrrecs també. Malauradament els sous d'uns i d'altres no són comparables i l'impacte de la baixada no els afecta de la mateixa manera. Els interins que ja tenen una rebaixa de jornada i de sou d'un 15% veuran també aplicada la baixada del 3% (un 18% en total). Al final alguns potser sí que estaran esperar cobrar l'atur, perquè quan algú cobra un 18% menys i té obligacions de pagament cada mes que ha de complir, això pot fer-se irresistible.
I parlant de retallades, la patronal CEOE, animada ja que el govern espanyol sembla que està en sintonia amb les seves demandes, demana una reforma del dret de vaga, igual que ho demana Duran. Tot això es posa sobre la taula amb motiu de la vaga dels treballadors de TMB durant els dies del congrés mundial de telefonia mòbil. Les demandes dels treballadors de TMB fins ara no s'han escoltat, amb unes propostes de retallades immorals per part de la direcció, una direcció que, com explicava el progama 8 al dia, s'emporta un bon grapat de diners per assistir a reunions, sumats als seus sous pel càrrec polític que ocupen. Una reunió es remunera amb 600 euros, només per assistir-hi, sent part de la seva feina. La gent normal -perquè aquests individus no són normals- no cobra un extra per anar a treballar, ja que és la seva obligació. 300 càrrecs cobren 27 milions d'euros l'any. I després culpen els treballadors per boicotejar el congrés i el transport amb què milions de persones van a la feina. Potser sí però, la desesperació d'uns algun dia la podem viure nosaltres i crec que hem de ser comprensius, amb dret d'emprenyar-nos pels problemes que ens comporti la vaga. Però, primer m'emprenyaria amb els que xuclen de la mamella del diner públic i al mateix temps diuen als seus subordinats que cobren massa.
Bona notícia però, o almenys ho sembla, que el govern espanyol limiti el sou base dels directius públics, passant a ser de 105.000 per a les de les empreses públics grans, 80.000 per als de les mitjanes i 55.000 per als de les petites. Es calcula una reducció només en dietes d'un milió d'euros. Falta una crisi per impedir aquestes aberracions?
+ GNU FDL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada