#Chacón o #Rubalcaba, tanto monta, monta tanto #salut #telefonia #crisi

Avui és el dia en què Chacón i Rubalcaba sabran qui dels dos dirigirà el PSOE en els propers anys. Ja durant la campanya electoral parlaven com si ells no tinguessin cap culpa de com està Espanya. La crisi la paguen els que no l'han causat però, el govern del PSOE, durant dues legislatures, no ha fet res per canviar les coses, per canviar el model econòmic espanyol. Ans al contrari, Zapatero va allargar l'agonia del totxo amb el pla E. Dos perdedors es disputen dirigir el partit per reflotar-lo. Un, amb una ja dilatada trajectòria dins del PSOE, Rubalcaba, varis cops ministre. Gat vell. L'altra, una candidata que quan li convé és del PSC, quan li convé és del PSOE. Quan li convé defensa Catalunya, quan li convé posa Espanya per davant de tot. Espero que no es torni a presentar més com cap de llista a les eleccions al Parlament, perquè després de dir que lluitarà contra el pacte fiscal no té cap credibilitat.

Mentrestant, a Espanya governa el PP. I el PP ja té alguns ministres que han provocat polèmica. Si Arias Cañete torna a parlar del PHN, de solidaritat i d'excedents d'aigua, l'actual ministre de d'Educació i Cultura també genera polèmica. Aquesta setmana va anunciar canvis educatius, entre ells el canvi de l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania, i com han destacat alguns mitjans, va titllar-la d'assignatura adoctrinadora utilitzant un exemple d'un llibre de text que en realitat no és cap llibre de text de la matèria. Mentir és gratis, ja sigui conscientment o a causa dels seus assessors.

Indignant és llegir que un centre sanitari d'Alacant doni d'alta malalts terminals per no tenir prou llits, quan a la notícia diuen que hi ha plantes tancades amb llits suficients. Com deia de la viceconsellera de salut de Madrid sobre els malalts crònics, que mai un governant del País Valencià no es trobi en la situació de malaltia terminal pròpia o d'un familiar i hagi de patir la seva mala gestió.

A Catalunya continuen apareixent les notícies de situacions particulars que denúncien les injustícies amb la salut pública en funció del territori. L'Àrea Metropolitana de Barcelona concentra la majoria d'hospitals i prestacions del país, mentre que els hospitals de la resta de províncies pateixen mancances, com la no existència d'un servei d'hemodinàmica de 24h al Joan XXIII, o com en el cas d'una família que té un fill amb paràlisi cerebral, la manca d'una UCI pediàtrica. Sí, són situacions particulars que es presten a generalitzar els problemes però, que al mateix temps il·lustren què pot passar-te si et trobes en una situació semblant. I cal solucionar-ho.

I acabo amb un enllaç d'un article que compara el preu d'alguns mòbils, destacant l'iPhone, en funció de si es compra lliure o si es compra amb una oferta d'un operador de telefonia. El cas de l'iPhone 4S de 16GB, lliure costa 599 i amb Vodafone es pot tenir gratis però, amb una permanència de 18 mesos i una tarifa de 99,9 euros al mes. Al final de la permanència el mòbil haurà sortit per 2397 euros. Increïble. Per això és important plantejar-se si convé més assumir una aparent oferta de la companyia de telefonia o comprar el mòbil lliure.

+ GNU FDL