Adéu a #Público, els pressupostos catalans i el dèficit i la #reformalaboral #crisi

La manca de moral per part d'alguns amb la reforma laboral es fa evident. Avui llegeixo que hi ha qui ofereix formació per a empresaris on se'ls explica com treure'n profit, destacant diferents punts del curs, com que ara l'acomiadament és més barat, que es podran rebaixar sous, acomiadaments col·lectius per decisió de l'empresari, únicament, etc. Això sí que és fer evident l'esperit del país, l'esperit de mirar de treure benefici de les coses, sense importar si fots els altres. Després ens volem comparar amb els països centre-europeus.

Avui al matí escoltava a Catalunya Ràdio la intervenció del portaveu del Govern, Francesc Homs. Explicava que després de les dades de creixement conegudes ahir per a Espanya, el nivell d'ingressos de Catalunya seria menor i que, o s'aconsegueix un crèdit o es retalla més la despesa. La gran pregunta és per què amb l'horitzó negre que es pinta dia sí dia també, es presenten uns ingressos als pressupostos que, segons he escoltat aquests dies a la ràdio, partien d'una previsió d'ingressos que ja se sabia que no seria tal. No és seriós això.

Coses de la vida. CCOO presenta un ERO sobre 50 llocs de treball per estalviar 1.700.000 euros. Potser sigui el sobredimensionament dels sindicats -i segur que de patronals- el causant d'això, que en temps de bonança no era problema? No deixa de ser contradictori que un sindicat es trobi en aquesta situació.

El dia ha estat marcat per l'anunci del tancament de la versió en paper del diari Público després que no hagi tingut èxit el concurs de creditors presentat fa uns mesos. En quedarà la versió digital però, caldrà veure com serà, amb quins recursos la tiren endavant. A la xarxa hi ha moltes mostres de suport i decepció per la pèrdua d'un diari d'esquerres que explicava coses que altres no. No cal posar dalt de l'altar el diari, perquè purisme moral no en té cap mitjà però, sí que era un diari que consultava diàriament, un dels més llegits a Espanya per Internet. Però, corren els temps que corren i, si la premsa en paper té un futur incert, un diari nascut a les portes de l'esclat de la crisi el tenia negre el futur. Alguns diuen que si la gent comprés diaris al quiosc això potser no hagués passat. Malauradament si vols estar informat i veure diferents punts de vista no pots dedicar-te a comprar un diari, n'hauries de comprar 4 o 5 al dia, i això és lògic que facin empreses, mitjans de comunicació, gabinets polítics, universitats però, particulars ja no ho veig tan clar.

+ GNU FDL