Llegeixo que s'han trencat les negociacions entre la Generalitat i els funcionaris a causa de les protestes avui dels treballadors de la presó Model. Els funcionaris, en el punt de mira dels privilegiats tertulians de molts mitjans, alguns, tertulians que ho són cobrant diner públic, ahir apuntaven a limitar els sous dels treballadors públics a un màxim de 5000 euros mensuals. De fet, una cosa que s'hauria d'eliminar és els alts càrrecs, càrrecs de confiança, o reduir-los al mínim, perquè allí on hi ha un alt càrrec, que no ha passat un concurs de mèrits ni unes oposicions, podria haver-hi un funcionari preparat. Allí on hi ha un alt càrrec hi ha un exemple de desconfiança envers els treballadors públics i es mostra el partidisme a l'Administració.
A Castella la Manxa també hi ha retallades. Ara arriba la segona tongada, amb un anunci de baixada de sous dels treballadors públics i la privatització dels hospitals. Serà aquest el camí que escollirà Rajoy? No seria gens estrany, no?
Preocupa un rumor sobre possibles mesures que se li haurien posat a Rajoy sobre la taula des de la Unió Europea, per a un rescat de 300000 milions d'euros a Espanya -és un rumor i no sé quina credibilitat té-. 300000 treballadors públics al carrer, pujada de l'IVA, pujada de l'IRPF,... Si es compleix es confirma que patirem, i molt.
A l'Aldea la cooperativa agrícola ha fet fallida i 3000 persones amb compte allí han vist com se'ls ha bloquejat, no podent disposar dels diners, no podent fer front als pagaments. La indignació no només és lògica per haver vist bloquejats els diners si no per no haver estat avisats de la situació de l'entitat. Evidentment hagués hagut una retirada de fons massiva però, també és normal que qui necessita els diners intenti garantir que no es quedarà sense.
El govern espanyol en funcions finalment avui no ha aprovat el decret que posava en marxa l'anomenada llei Sinde. Durant els darrers dies es parlava molt a la xarxa sobre el fet que aquesta aprovació era a l'agenda del consell de ministres d'avui però, al final Zapatero ha fet marxa enrere. Tant de soroll per, al final, passar la responsabilitat al PP. Les conviccions han deixat pas a càlculs electorals, suposo que de cara a les eleccions d'Andalusia.
La banca puja les comissions de les targetes. Les entitats financeres que si cal són ajudades amb diner públic, pugen el preu pels serveis. Increïble.
I he llegit José Montilla renunciarà al sou d'ex-president, tot i mantenir l'oficina d'ex-president juntament amb el càrrec de senador. És el mínim que podia fer. Continuo dubtant de la utilitat de Montilla al Senat però, això s'ha de veure. També dubto que tingui cap utilitat que els ex-presidents tinguin una oficina per quan deixen el càrrec però, això ho va aprovar el Parlament en el seu dia i, si no agrada, caldria modificar-ho.
Acabo. El diputat López Tena ahir, com que la presidenta del Parlament va prohibir dir que Espanya ens roba a la cambra, va insultar-la titllant-la de "cosa" i de "mamarratxa". No crec que s'hagi de prohibir descriure la situació econòmica de Catalunya respecte d'Espanya parlant de robatori o d'espoli. És ridícul prohibir-ho. Però, és inacceptable l'insult. L'insult és una mostra d'intolerància envers una decisió legítima de la Presidenta. López Tena ha quedat en evidència, com altres cops, malgrat que té un discurs molts cops interessant.
+ GNU FDL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada