Ahir el primer ministre italià i la ministra de treball van anunciar les mesures que aplicaran per reduir el dèficit. Entre elles, la congelació de les pensions, més anys necessaris per poder cobrar la pensió, i una retallada d'uns 25.000 milions d'euros. La ministra va posar-se a plorar a l'hora d'anunciar la congelació de les pensions. I un es pregunta per què plora qui participa d'aquest govern que ja sabia que anava a prendre mesures com aquesta. Mario Monti, el primer ministre, va anunciar que ell renunciava al seu sou, com exemple d'austeritat. S'equivoca qui pensa que allò que es vol és que els polítics no cobrin. Cadascú que cobri allò que ha de cobrar per treballar, que és molt diferent que reclamar que no hi hagi uns sous abismals comparant entre classe política, alts càrrecs i treballadors en general.
Avui Merkel i Sarkozy es reuneixen per dissenyar la proposta de solució a la crisi europea, la qual s'ha d'aprovar divendres en la reunió de dirigents europeus. És com a mínim contradictori que dos dirigents decideixin per la resta de membres de la Unió Europea. I ningú no gosa alçar la veu per dir la seva. Mentre Merkel i Sarkozy miren per Alemanya i França -cosa legítima- la resta calla i espera divendres per acceptar allò que els dos amics els proposaran.
Parlant de crisi, Xavier Sala i Martín al seu compte de Facebook parla de la situació de l'economia xinesa. Després d'uns anys d'expansió com en els bons temps del totxo a Espanya, la Xina veu un futur negre i el seu banc central ha optat per una política d'expansió monetària. Explica Sala i Martín que això pot fer que la Xina eviti la catàstrofe o que acabi augmentant de forma brutal la inflació, amb conseqüències nefastes a nivell mundial. I anem sumant elements negatius a la crisi.
+ GNU FDL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada