Enrenou amb la nòmina dels treballadors públics i primer govern de #Rajoy #crisi

Ahir divendres el compte de Twitter del Departament d'Ensenyament publicava que Artur Mas agraeix a la comunitat educativa la fidelitat a la llengua i el servei a la cohesió social del país. Al mateix temps a Twitter començava a veure professors comentant que havien cobrat la nòmina del mes de desembre però, que els havien descomptat l'IRPF de la nòmina i també l'IRPF de la paga extra que cobraran, i de forma parcial, el proper dia 28 de desembre. Els casos que llegia parlaven d'una nòmina un 30% menor que la de novembre. Una gran mostra de reconeixement de la feina de la comunitat educativa i dels treballadors públics en general. El Govern es justifica. El conseller d'Economia diu que s'ha fet per motius informàtics i fiscals. Els motius fiscals els puc entendre, tot i que això que l'any es tanqui abans del 28 de desembre és una cosa molt discutible. Que el tanquin el 31 si cal. Quant als motius informàtics... sense comentaris.

Una de les coses que ha molestat més els treballadors és la manca d'informació sobre com pagarien la nòmina aquest mes. No se'ls ha avisat de la doble retenció de l'IRPF fins que s'han començat a cobrar nòmines i el nivell d'emprenyamenta ha anat en augment. Si els membres del Govern cobressin el que cobren molts dels treballadors públics afectats, veurien bé aquestes maniobres?

Rajoy ahir va fer públic el seu govern. Les travesses parlaven de Soraya Sáenz de Santamaría, confirmada com vicepresidenta primera, o de Gallardón, ministre de justícia. Jordi Fernández Díaz -ni de broma es pagaran els 1450 milions d'euros-, etern aspirant del PP català, serà ministre d'Interior. Un parell de ministres han generat debat a la xarxa. El ministre d'Economia va deixar Lehman Brothers el 2008 amb la fallida de la companyia. I com explica Vilaweb, va dissenyar les quotes participatives de la CAM, les quals, en ser nacionalitzada l'entitat, han deixat de tenir valor. D'altra banda, el ministre de Defensa des del 2010 era director general d'una empresa de fabricació de mísils. Podrien haver creat el ministeri de la Guerra, com als anys 30 del segle passat s'anomenava. És evident que cal jutjar la feina dels ministres per la seva gestió i no per la seva carrera prèvia però, les seves decisions inevitablement vénen precedides pel seu currículum, igual que passa amb el conseller de Salut de la Generalitat. Ahir a Twitter Pedro J. Ramírez defensava el ministre d'Economia dient que haver estat directiu de Lehman Brothers no el feia partícep de la mala gestió de l'empresa. Com canvien els periodistes de capçalera del PP quan governen els seus.

+ GNU FDL