Avui a "8 al dia" he escoltat que Alícia Sánchez Camacho hauria demanat a Rajoy que els polítics del PP aturessin les contínues càrregues contra Catalunya. Ara que ja se sap quan hi ha eleccions veu les orelles al llop i confirma que saben que allò que es diu des de fora de Catalunya no és ni cert ni els beneficia. Cinisme.
Llegeixo que JP Morgan marxa d'Espanya fent un informe molt negatiu de la situació de l'economia, pitjor de l'esperada. La veritat és que un ja no sap si llegir aquestes notícies. Sabem que el rescat total serà una catàstrofe però, també sabem que el govern espanyol el demanarà sí o sí. És qüestió de temps. Drama.
El socialista rapitenc Josep Pitarch ha fet un escrit sobre la independència i l'independentisme, lloat pels socialistes ebrencs -com no es podia esperar menys-. És un article amb una mica de tòpic i demagògia. El tòpic del "pedigrí". Com si la gent que ens sentim independentistes anéssim mirant el pedigrí dels altres. Jo sóc fill d'aragonès i catalana. Em falta "pedigrí"? No vol dir que no hi hagi qui ho pensi però, posar tothom al mateix sac, sobretot després de la Diada, és caure en el tòpic fàcil. La comparació implícita dels no independentistes amb els jueus dels camps de concentració és demagoga i desafortunada. Després vénen preguntes que formant part d'un discurs buit de continguts però, carregat de propaganda, queden bé. Que si el Barça jugarà la lliga catalana, que si l'aigua de l'Ebre arribarà al Delta,... Sense més comentaris. Després algun dels fidels seguidors del PSC em diu que sempre dic el mateix, com si els tingués mania però, és que si tot allò que poden dir és això a mi continuen sense convèncer-me.
+ 
1 comentari:
Estic d'acord amb l'article de Pitarch. Com és lògic, no es pot compartir el 100 %, però Deu n'hi do.
Em xoca l'escàndol que provoca un comentari que, qualsevol que sàpiga llegir, veu que en absolut compara els no independentistes amb els jueus dels camps de concentració. Creu que és prou evident que la comparació bé del fet de ser senyalats o marcats per part d'algun independentista com, a més, posa l'exemple ( Joel Joan ) Per cert, no t'escandalitzà el que va dir l'actor ? I al fons, al fons el que crec que rau a l'article és la rabia de ser titllat per més de quatre ( que no tothom ) com tu mateix dius "No vol dir que no hi hagi qui ho pensi" de traïdor o que, "al moment històric que viu la pàtria ", no s'està al costat com un sol home. O es que no la notes tu l'asfixia de que si no ets independentista no ets bon català ? O és que no vas vire tu aquells temps en que sinó erets de Convergència sinó defensaves a Pujol dels atacs de Madrid per Banca Catalana no erets bon català ? Jo sí. Tot i que, com Pitarch, llavors estava amerant-me catalanisme.
Un articles, a més carregat d'ironia, la mateixa que ha fet servir Quim Monzó, per exemple, en una que ha escrit ell referit al socialista extremenys que parlava dels 150.000 que havien de tornar. No vegis lo celebrat que ha estat: fantàstic, irònic, genial i no sé quants adjectius més li han dedicat, els políticament correctes clar. I jo.
Publica un comentari a l'entrada