Avui també és el dia després de la manifestació independentista. La premsa internacional se'n fa ressò. La premsa espanyola també. Un ressò que passa pel reconeixement de la gran manifestació en uns casos, i pel menyspreu cap a la gran quantitat de persones que van sortir al carrer. Les manifestacions ben vistes pel PP mentre governava Zapatero eren lloades pels mateixos que ara menyspreen i ridiculitzen la major mostra de clam popular que s'ha produït mai a Catalunya i a Espanya. Així només fan que atiar el foc i crear un efecte rebot. Potser és allò que volen. Sorprèn que Esperanza Aguirre hagi estat l'única persona al PP que hagi dit que cal replantejar les coses perquè la manifestació demostra que Catalunya no se sent a gust dins d'Espanya.
A Catalunya, dia de repàs de la jornada d'ahir i ja s'endevinen postures ambigües. Aquells que no volen la independència volen aprofitar l'èxit de la manifestació per fer bons els seus plantejaments. Uns volen defensar el pacte fiscal, altres tornen al federalisme i fins i tot el PP de Catalunya en pren nota però, passa per alt allò que demanava la gent ahir. El clam era clar, les imatges ho reflectien i, qui vulgui justificar les seves accions ja no pot fer-ho dient que la manifestació no era independentista.
Personalment, com ja han demanat altres, crec que el govern català hauria de convocar eleccions i tots els partits que volen la independència haurien de dur-ho al programa electoral, per no dir que, malgrat les diferències, haurien de fer un front comú.
A Espanya Rajoy ja es planteja el rescat però, ho diu a Finlàndia, no a Espanya, com és costum. I el govern espanyol, a diferència de Rajoy a l'entrevista de l'altre dia a TVE, sembla que ja parla de futures reformes sobre les pensions en funció de la recaptació dels propers mesos. Rajoy ens enganya un i altre cop amb els seus silencis.
+ GNU FDL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada