Augmenta la fuga de capitals i de persones fora d'Espanya, alerta el New York Times. Campi qui pugui. És normal si veus l'horitzó que ens espera.
Save the Children alerta de l'índex de pobresa infantil, un de cada quatre xiquets. Hi ha xiquets que només mengen un cop al dia, a l'escola. Aquells que governen i permeten això no han de poder dormir tranquils amb això pesant sobre la seva consciència, si és que en tenen.
La Presidenta del Parlament ahir, parlant clar, la va cagar amb el seu victimisme relacionat amb el sou dels diputats. Avui en Vicent Partal en parla. Diuen que avui ha demanat disculpes. Una persona que ocupa un càrrec tan important no es pot permetre aquestes cagades, més sabent que quan diu això oblida voluntàriament que ella no cobra 3000 euros al mes. És ben cert, com comentava amb un amic fa poc, que els mèrits objectius no fan que la gent arribi lluny en la seva feina en llocs com la política, si no que entren altres variables a l'equació. En canvi, quan qualsevol de nosaltres necessita una feina sí que ha de passar un filtre per establir si és adequat o no per fer-la. Malauradament els polítics professionals no baixen ni baixaran del seu món virtual allunyat de la realitat.
També a Catalunya el President, Artur Mas, avui ha posat moltes excuses per dir que no anirà a la manifestació de l'11 de setembre. La principal, que és el president del país i que ha d'integrar tothom. Però, també ha dit que esdevenir un estat independent no és una broma, que és una cosa seriosa. Algú ha dit el contrari? Massa excuses que fan pensar que al President, com a molts del seu partit, ja li va bé l'etern estira-i-arronsa amb Espanya, una eina al servei del partit.
Ignacio Escolar escriu sobre el dèficit de l'Estat anunciant que ni de prop s'assolirà l'objectiu de dèficit previst per a Espanya. I això que el sacrifici al qual ens sotmet Rajoy -el sacrifici ha de ser quelcom voluntari- havia de salvar-nos i fer-nos complir amb les obligacions marcades per Europa.
Lo que deia, que alguns polítics professionals són on són per altres coses que no pas per la seva vàlua. Esperanza Aguirre n'és un exemple. De vegades sembla que parli més que pensa. L'altre dia va carregar contra periodistes de Telemadrid per acudir a la visita que ella feina a la zona d'un incendi a la Comunitat de Madrid, perquè ella no volia que hi anessin. Els va renyar per fer la seva feina. I després va i, davant d'un edifici que no li agrada, comenta que hauria d'haver pena de mort per als arquitectes, perquè els seus "crims" perduren en el temps. Wyoming fa bé de recordar el ministre Wert. Aquell els puja l'IVA dels quaderns i ara aquesta vol aplicar-los la pena de mort.
El ministre Guindos, avui que venia Merkel a veure Rajoy, ha explicat les intencions del govern de forma clara. Espanya fa ara allò que va fer Alemanya fa 10 anys. El problema és que sempre que es parla d'això es mostra només la cara amable de les reformes alemanyes i no de la situació de precarietat que ja han mostrat uns quants reportatges sobre la vida al país que governa Europa.
Per cert, TVE ja torna a emetre corrides de bous. Cal tenir el poble content i distret.
+ 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada