Avui a la tertúlia del Matí de Catalunya Ràdio s'ha parlat, inevitablement, de Duran i Lleida. Jaume Roures ha comentat molt encertadament que a Andalusia qui s'emporta la majoria de subvencions no són els ciutadans que cobren el PER, és la duquesa d'Alba. Que podem estar d'acord amb el PER o no però, fer demagògia com la que fa Duran per acusar ara -no ha fet res per canviar les coses si ho trobava injust fins ara?- una cosa que considera privilegi injust pagat pels catalans. Però, com ja he dit, és normal que algú que amb tanta lleugeresa ataca la immigració, utilitzi també la demagògia per apuntar en una altra direcció, cap Andalusia, bàsicament perquè hi governa el PSOE. Ahir Alfonso Guerra va criticar Duran, algú que viu al Palace a Madrid, parlant d'un pagès que cobra el PER mentre està al bar. Duran es queixa de demagògia però, se li paga amb la mateixa moneda. De fet avui deia a RAC 1 que altres diputats paguen més pel seu apartament que ell pel Palace. Però, no sé si ha dit quant paga per una suite al Palace, ell que pretén ser la imatge de la moderació i del bon govern, ell que predica austeritat i premonitza les retallades de TV3.
Parlant de crisi, Público avui parla de les caixes d'estalvi i dels escàndols que suposen les indemnitzacions milionàries que s'emporten els seus ex-directius. Ara bé, com remarca el bloc de Santiago González, fóra bo que Público hagués parlat, no només de les caixes relacionades amb el PP o l'església catòlica, si no altres que es relacionen amb el PSOE. El color polític dels mitjans es fa evident, per molt que en línies generals Público m'ha semblat molt millor que El País.
I continuant parlant de crisi, ahir el programa Salvados, de la Sexta, va ser trending topic amb l'etiqueta #cuandoeramosricos a Twitter amb un programa que repassava les infraestructures creades en aquests anys de vaques grasses a Espanya, amb AVE, aeroports i altres infraestructures de costos elevadíssims i al mateix temps infrautilitzades, és a dir, no rendibles. Un document sobre el qual els responsables polítics dels darrers anys -no només els anys de Zapatero, i no només els governs de Madrid- haurien de donar la cara i explicar-se.
Infraestructures i malbaratament, un tema sobre la taula ara que es parlava del corredor de la Mediterrània. El govern espanyol s'han negat sempre a apostar -almenys de forma exclusiva- pel corredor de la Mediterrània. Ara el Parlament Europeu s'ha pronunciat a favor del corredor, en contra del corredor per Canfranc i en contra de fer més i més vies d'AVE per Espanya -caprici dels governs d'Aznar i de Zapatero-.
Acabo. Grècia es dóna per un cas perdut. Carlos Elordi ho comenta a El Periódico i apunta al desmoronament de la barrera que suposa Grècia per a Espanya i Itàlia davant la fúria dels mercats. Caiguda Grècia serà difícil que Espanya es lliuri d'un agreujament de la situació del deute. Veurem si ens hauran de rescatar i la reacció social davant d'una hipotètica situació com la grega.
+ GNU FDL
Parlant de crisi, Público avui parla de les caixes d'estalvi i dels escàndols que suposen les indemnitzacions milionàries que s'emporten els seus ex-directius. Ara bé, com remarca el bloc de Santiago González, fóra bo que Público hagués parlat, no només de les caixes relacionades amb el PP o l'església catòlica, si no altres que es relacionen amb el PSOE. El color polític dels mitjans es fa evident, per molt que en línies generals Público m'ha semblat molt millor que El País.
I continuant parlant de crisi, ahir el programa Salvados, de la Sexta, va ser trending topic amb l'etiqueta #cuandoeramosricos a Twitter amb un programa que repassava les infraestructures creades en aquests anys de vaques grasses a Espanya, amb AVE, aeroports i altres infraestructures de costos elevadíssims i al mateix temps infrautilitzades, és a dir, no rendibles. Un document sobre el qual els responsables polítics dels darrers anys -no només els anys de Zapatero, i no només els governs de Madrid- haurien de donar la cara i explicar-se.
Infraestructures i malbaratament, un tema sobre la taula ara que es parlava del corredor de la Mediterrània. El govern espanyol s'han negat sempre a apostar -almenys de forma exclusiva- pel corredor de la Mediterrània. Ara el Parlament Europeu s'ha pronunciat a favor del corredor, en contra del corredor per Canfranc i en contra de fer més i més vies d'AVE per Espanya -caprici dels governs d'Aznar i de Zapatero-.
Acabo. Grècia es dóna per un cas perdut. Carlos Elordi ho comenta a El Periódico i apunta al desmoronament de la barrera que suposa Grècia per a Espanya i Itàlia davant la fúria dels mercats. Caiguda Grècia serà difícil que Espanya es lliuri d'un agreujament de la situació del deute. Veurem si ens hauran de rescatar i la reacció social davant d'una hipotètica situació com la grega.
+ GNU FDL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada