De #Sigüenza a #Soria

Avui toca canviar d'aires un parell de dies. Marxem de Sigüenza cap a Sòria, de Castella la Manxa cap a Castella Lleó. Com a l'arribada, Google Maps no acaba d'afinar amb les indicacions però, gràcies a això visitem Palazuelos, nucli de població que pertany a Sigüenza i que és qualificat -crec que de forma exagerada- com l'Àvila alcarreña, pel seu perímetre emmurallat. Penso que és exagerat quant a dimensions i degradació de cara a atreure visitants.

Al final anem per una carretera que ens han indicat en una benzinera. “Voy camino Soria...”, com deien els Gabinete Caligari. Un camí sense pèrdua per una carretera autonòmica per acabar enllaçat amb l'autovia que arriba a Sòria. Ens hem topat amb el castell imponent de Riba de Santiuste. Enrere queden camps i camps de cereal recol·lectat. Color groc de la palla. I enrere queden força camps de girasols, planta que mai no em canso d'admirar.

Sòria és un altra altra cosa. 10 cops més població que Sigüenza es noten. Per ser que té una població comparable amb Tortosa sembla més una capital de l'estil de Tarragona. El parador no és un castell. És un hotel de nova construcció en un paratge molt bonic, el parque del Castillo, amb runes d'un antic castell i una zona de passeig molt freqüentada -ens recorda Cuenca i els quilòmetres de carretera amb gent passejant al voltant del riu-. Visita breu a la tarda. Trànsit caòtic, patrimoni històric que es confon amb les edificacions actuals, una zona comercial que recorda una mica el Portal de l'Àngel de Barcelona, i una ciutat una mica bruta... És just dir que la plaça major és bella, igual que ho és el Palau de Justícia. La ciutat està plena de referències a Machado. Demà una visita més en calma.

+ GNU FDL