Els partits de centredreta d'Alemanya diuen que països com Espanya o Itàlia, abans d'esperar que els comprin deute haurien de vendre's les reserves d'or. Europa evidencia una gran manca d'unitat completa amb aquestes mostres de força per part dels rics contra els pobres o no tan rics. Problemes merescuts potser per a Espanya o Itàlia però, l'actitud alemanya no em sembla molt europeista que diguem. De fet ens estan dient que si tenim diners no demanem crèdit, cosa extrapolable a qualsevol país, empresa o persona. Demana o no finançament Alemanya? La ministra Salgado no veu bé la proposta i sembla que la quantitat d'or d'Espanya no satisfaria el deute contret.
Avui llegia un article interessant d'Albert Recio, professor d'economia aplicada de la UAB, molt crític amb els polítics, que estan actuant amb la crisi a favor d'una minoria, poderosa minoria del diner, en comptes de servir els interessos dels seus països.
Els aldarulls a Londres han estat més continguts amb la presència policial. Sobta que el primer ministre del Regne Unit acusi la societat d'estar malalta de valors ètics per dir que els problemes que estan ocorrent a Londres i altres ciutats no són causats per la situació política i econòmica. Si bé s'ha de rebutjar la violència i sobretot el pillatge que s'aprofita de persones indefenses -ho dic pel video d'una persona ferida a qui roben una colla d'individus que semblava que volien ajudar-la-, això no és argument per tirar pilotes fora com ha fet Cameron.
Llegeixo a La Via Augusta que hi ha molta gent a qui no agrada el lloc on es farà el ball de Festes Majors. El lloc és molest per al veïnat, és cert. De fet, mons pares tenen el ball del Grau molt prop de casa i sé perfectament què és tenir el ball al costat. Quant a la gratuïtat del ball, és cert que és gratis però, a mi no m'acaba d'agradar que hagis de pagar l'abonament si vols tenir taula o cadira. Però, és un bon pas que s'hagi fet gratuït.
Curiosa notícia que llegia avui i que ha estat desmentida. S'ha difòs i alguns mitjans ho han donat per bo, que el ministre de cultura marroquí reclamava el 50% dels ingressos obtinguts de l'explotació turística de l'Alhambra de Granada per haver estat propietat de Boabdil abans de ser expulsats els musulmans de la Península. Notícies com aquest evidencien que no només xarxes socials i altres serveis d'Internet permeten difondre falsos rumors si no que els mitjans tradicionals també en són víctimes. De fet, mostra com no sempre es contrasta la informació abans de donar-la per bona i publicar-la.
Acabo. Com recorda La Malla, avui fa 10 anys que començava la Marxa Blava al cor del Delta de l'Ebre, enmig del riu, sobre la barcassa entre Deltebre i Sant Jaume. El primer tram, entre Sant Jaume i Amposta, era el principi d'una peregrinació que acabaria a Brusel·les el 8 de setembre de 2001. No vam poder fer la marxa, només la primera etapa, però, vam viatjar a Brusel·les per assistir a la manifestació passada per aigua que va dur la veu de l'Ebre a la capital d'Europa. Contradiccions de la vida, a Catalunya governa el partit que aleshores no va donar suport a la gent de l'Ebre i a Madrid està a punt de tornar a governar el partit que va presentar i aprovar el Pla Hidrològic Nacional (PHN) que tants quilòmetres ens va fer recórrer al llarg dels anys.
+ GNU FDL
Avui llegia un article interessant d'Albert Recio, professor d'economia aplicada de la UAB, molt crític amb els polítics, que estan actuant amb la crisi a favor d'una minoria, poderosa minoria del diner, en comptes de servir els interessos dels seus països.
Els aldarulls a Londres han estat més continguts amb la presència policial. Sobta que el primer ministre del Regne Unit acusi la societat d'estar malalta de valors ètics per dir que els problemes que estan ocorrent a Londres i altres ciutats no són causats per la situació política i econòmica. Si bé s'ha de rebutjar la violència i sobretot el pillatge que s'aprofita de persones indefenses -ho dic pel video d'una persona ferida a qui roben una colla d'individus que semblava que volien ajudar-la-, això no és argument per tirar pilotes fora com ha fet Cameron.
Llegeixo a La Via Augusta que hi ha molta gent a qui no agrada el lloc on es farà el ball de Festes Majors. El lloc és molest per al veïnat, és cert. De fet, mons pares tenen el ball del Grau molt prop de casa i sé perfectament què és tenir el ball al costat. Quant a la gratuïtat del ball, és cert que és gratis però, a mi no m'acaba d'agradar que hagis de pagar l'abonament si vols tenir taula o cadira. Però, és un bon pas que s'hagi fet gratuït.
Curiosa notícia que llegia avui i que ha estat desmentida. S'ha difòs i alguns mitjans ho han donat per bo, que el ministre de cultura marroquí reclamava el 50% dels ingressos obtinguts de l'explotació turística de l'Alhambra de Granada per haver estat propietat de Boabdil abans de ser expulsats els musulmans de la Península. Notícies com aquest evidencien que no només xarxes socials i altres serveis d'Internet permeten difondre falsos rumors si no que els mitjans tradicionals també en són víctimes. De fet, mostra com no sempre es contrasta la informació abans de donar-la per bona i publicar-la.
Acabo. Com recorda La Malla, avui fa 10 anys que començava la Marxa Blava al cor del Delta de l'Ebre, enmig del riu, sobre la barcassa entre Deltebre i Sant Jaume. El primer tram, entre Sant Jaume i Amposta, era el principi d'una peregrinació que acabaria a Brusel·les el 8 de setembre de 2001. No vam poder fer la marxa, només la primera etapa, però, vam viatjar a Brusel·les per assistir a la manifestació passada per aigua que va dur la veu de l'Ebre a la capital d'Europa. Contradiccions de la vida, a Catalunya governa el partit que aleshores no va donar suport a la gent de l'Ebre i a Madrid està a punt de tornar a governar el partit que va presentar i aprovar el Pla Hidrològic Nacional (PHN) que tants quilòmetres ens va fer recórrer al llarg dels anys.
+ GNU FDL
1 comentari:
Emocionant la marxa blava. La primera etapa, arribant a la Plaça Santa Sussana i al pont... la música rebent a la gent, alguna llàgrima de tantes que es van vessar en aquells anys. Ui, ui ui, que em poso poètic.
Publica un comentari a l'entrada