Mentre a Catalunya ens preocupem per la campanya electoral a Palestina la població pateix els atacs israelians. Atacs per respondre els atacs des de Palestina però, que com sempre, són sense miraments cap a la població. Es pot estar contra el terrorisme que pateix Israel però, de cap manera no es pot estar a favor de la repressió sagnant cap al poble palestí.
A Catalunya tenim la campanya i les notícies d'El Mundo sobre corrupció que esquitxen a dia d'avui a Artur Mas, Jordi Pujol i Felip Puig. D'una banda els partits resten credibilitat a notícies de les quals el propi jutge del cas Palau -cas relacionat-, ha dit que no té constància, i que no ha ordenat cap informe policial nou. De l'altra, aprofiten per posar en dubte la innocència dels polítics de Convergència als actes electorals que fan. Si això la setmana vinent queda en res, en una mentida, el mal que s'haurà causat ja serà molt gran, posant en dubte l'honorabilitat de les persones potser per sempre. Si les notícies són certes hauria de ser la justícia qui ho decidís. Campanya bruta, sense cap dubte.
Per cert, del debat d'ahir, poca cosa. Vaig veure un tros del debat. Molt d'argumentari de partit, de repetir el discurs après, poc debat real. Artur Mas, segur. Pere Navarro, molt fluix. Alicia Sánchez Camacho, en la línia del PP, negant l'evidència d'allò que fan. Oriol Junqueras, moderat i amb un discurs ordenat. Joan Herrera, hiperactiu, intentant argumentar però, amb un discurs nerviós. Albert Rivera amb una postura una mica xula però, amb algunes coses ben dites, com el tema del finançament dels partits. I López Tena, monotemàtic i carregant contra tothom. Una visió personal i superficial, ho sé.
+ 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada