Article interessant, indignant i contundent a El País, escrit per Manuel Ballbé, catedràtic de dret de la UAB i l'advocada Yaiza Cabedo, sobre allò que hi ha realment darrere de les pressions a Espanya. El negoci de la banca especuladora alemanya. Pànic financer escampat per ofegar els països del sud, les seves empreses, els seus bancs, per poder beneficiar el sistema financer alemany. Expliquen com els mateixos que van assessorar Grècia per amagar els seus comptes i poder entrar a l'euro, després van aprofitar-ho per invertir contra el país, apostant que faria fallida. Explica les relacions especulatives entre els EUA, Londres i Alemanya, l'estratègia de carregar contra els països del sud, i així amagar els forats financers alemanys causats per la seva fam especulativa. Indignant.
El govern espanyol negava que retallaria les pensions. Com amb l'IVA, l'any 2010 el PP deia que no recolzaria la congelació de les pensions. Han passat les eleccions i el PP ha fet allò que deia que no faria. Les coses no han canviat tant en setmanes perquè decidissin no aplicar la desviació de la inflació a les pensions. El problema de Rajoy és faltar sistemàticament a les seves promeses i a sobre, això no té conseqüències, té llibertat durant una legislatura per fer i desfer.
La "dedocracia", com deia Salvados, dóna exemples d'inutilitat posats a dit. La secretària general d'Immigració i Emigració del govern espanyol ha dit que els joves marxen a l'estranger a treballar per esperit aventurer. Ella no necessita l'esperit aventurer dels joves que han de marxar, potser per això no té ni idea de les necessitats que els fan decidir per abandonar el seu poble, país, família, amics, per poder tenir un futur.
Suposo que també serà l'esperit aventurer que el 12% de persones sense sostre a Espanya siguin persones amb titulació universitària. De menut sabia que per ser una persona amb futur havia d'estudiar. Passades unes generacions els joves es van pensar que per tenir futur amb treballar a l'obra n'hi havia prou. Ara, el pet del totxo els ha fet veure que això no era així, que tenien un risc altíssim si el negoci no anava bé. Però, el totxo, en part, també ha afectat les persones que, pensant en el futur es van voler formar per poder tenir una bona feina. Altres saben que amb el dit aconseguiran treballar d'assessors o d'altres càrrecs ben pagats per tothom.
Catalunya. Segons The Economist, entre les prediccions dels esdeveniments i tendències per al 2013. I Sánchez-Camacho i els seus deien que les eleccions havien estat un fracàs i que l'independentisme no existia. Per sort a l'estranger saben sumar millor.
Quant a Catalunya, Duran va i diu que ell ja deia que a la manifestació de la Diada no anava només gent independentista. Sembla que només compten els diputats de CiU per fer bo el camí cap a la consulta per la independència. Duran, un polític professional, l'exemple de com no hauria de ser un polític, fer de la política una carrera, una vida.
I acabo parlant del fracking. Llegeixo que la diputació de Castelló es posiciona a favor del fracking i carrega contra l'oposició amb arguments típics, per no aprofundir en el tema. Aquest és un problema gros que, afectant un territori, el nord de Castelló i sud de Terol, amb poca població, és més perillós del que sembla, perquè tenen més opcions de tirar-ho endavant sense oposició. Preocupació molt gran.
+ 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada