A sobre, el candidat del PSC, Pere Navarro, va i no respon públicament Bono. Per segon cop evita una resposta contundent a un hooligan del PSOE. L'alternativa insensata.
Com diu Vilaweb, acusar els catalans que volem la independència de nazis surt gratis. I els polítics dels partits que ens acusen no mouen un dit per desacreditar qui es passa de la ratlla.
Continuant amb la independència, varis catedràtics de renom del món de l'economia i de les ciències polítiques han creat el col·lectiu Wilson, per contribuir amb informació al debat sobre l'autodeterminació de Catalunya, en un clima tan ple de missatges de por sobre el futur que ens espera en una Catalunya independent. Una font més d'informació, que val més la pena, com altres, que no pas seguir escoltant els FUD de polítics i mitjans.
El Consell d'Estat considera que l'euro per recepta va contra la Constitució, ja que els catalans paguem pels medicaments més que es paga a la resta d'Espanya. De fet, hi ha amenaça de recórrer al Tribunal Constitucional. Aquí hi ha dues coses que topen, dos sentiments contradictoris. D'una banda, veure com d'alguna manera es reconeix que el govern català, mantenint l'euro per recepta, comet una injustícia amb els catalans i, de l'altra, hi ha un nou capítol de la judicialització de la política catalana des de Madrid. Sigui com sigui, l'euro per recepta crec que és evident que és una mesura injusta la qual, amb l'excusa de ser conscienciadora, moderadora, ens tracta a tots d'abusadors. I al cap i a la fi només és una mesura aplicada calculant quants ingressos reportarà.
Avui, un nou suïcidi, aquest cop d'un home, quan anava a ser desnonat, a Còrdova. Una periodista explica el seu propi cas de desnonament per no poder pagar la hipoteca. Drames familiars, socials, responsabilitat de banca i polítics. Sí, diran que la gent ha viscut per sobre de les seves possibilitats però, aquesta és una fal·làcia de la mida d'una catedral. I van i els dos partits majoritaris han escenificat una negociació per mirar de solucionar la situació de cada dia més persones, acabant amb una solució enganyosa, amb una moratòria de 2 anys amb mil condicions, en comptes de posar sobre la taula la dació en pagament real, almenys per a les primeres residències.
L'editorial del diari ebrenc aguaita.cat és tota una declaració d'intencions i un desafiament als intents de control polític del mitjà de comunicació. Ja avisen que són un diari compromès, independent i que no cedirà als intents de control polític que ja han notat en la seva primera setmana de vida. I és que sembla els polítics fan amb els mitjans igual que els cacics.
+ 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada